SEGUIR
La vida és divertida, encara que hi ha molta gent enfadada. Iván Ferreiro diu a 'Esquire' que Rafa Nadal és un exemple de merda (sic) per als nens: «Hem trigat molts anys a aconseguir que quan ens contrem malament no hàgim d'anar a treballar, perquè aquest milionari, per tenir una medalla , ens digui que va anar amb el peu trencat”. Després va fer extensible el bram (“em toca els ous”) a tot l'esport, perquè la suor i el patiment per arribar a algun lloc ja són el mal. Cal tenir la vida prou solucionada per carregar amb tant ímpetu contra la cultura de l'esforç, que és l'única manera de medrar (imperfectíssima, però almenys real) que tenen els que neixen sense una bona agenda de contactes a la butxaca.
Morta l'esperança a la gesta, què ens queda? Quina alternativa? Creuar-nos de braços fins que la desigualtat desaparegui de la faç de la Terra? Confiar que arribi un mes aquest any electoral? Ai, la fe.
Posats a buscar exemples de merda n'hi ha molts més a la música. Sense anar més lluny, aquí tenim Cecili G, que va aprofitar el Dia del Llibre per agredir la candidatura de Vox a Lloret de Mar. La història és meravellosa, una actuació perfecta, i per descomptat gravada (el que no s'enregistra no existeix) . L'incident va començar quan la núvia del susdit va començar a vindicar a crits l'existència dels immigrants i els homosexuals davant la caseta del partit, i va acabar amb la seva parella anomenant maricon (també sic) un dels polítics que li va plantar cara, després de diverses amenaces i forcejaments. Això, per cert, sí que és el punk: una cosa incòmoda de veritat, gairebé sempre indefensable.
Això d'anar per l'art caçant morals és complicat, infantil i, a més, empobreix, encara que hi ha qui fa negoci amb aquestes fòbies. A les plataformes (al 'streaming'!), abans de cada episodi t'aconsellen els possibles exemples de merda que et pots creuar a la pantalla: són els trigger warning, els rombes d'aquest segle. Si posa 'Mad Men' a Amazon la llista és prodigiosa, un registre d'incorrecció: sexe, alcohol, tabac, violència… Al final, no s'ha de prendre seriosament la representació. Si no pots acabar com aquella senyora extremenya que un dia va desmuntar la ràdio per veure qui era a dins. I ho va fer amb compte, per no fer mal a les personetes que li van parlar al matí.
