Un escàndol silenciós

Fa uns quants dies, va desfilar pel Parlament europeu una patulea de capçaleres de diferents farmacèutiques companyies. Havien estat convocats per respondre les preguntes d'una comissió creada per investigar les irregularitats detectades en el procés d'adquisició de milions de dosis de les anomenades cínicament vacunes del coronavirus, en realitat teràpies gèniques experimentals de molt dubtosa eficàcia (i efectes adversos molt menys dubtosos). No va acudir a la cita el pardalenc que dirigeix ​​Pfizer, emparant-se en els contractes ignominiosos que la seva companyia havia signat amb la Comissió Europea, que el blinden davant de tota mena de reclamacions. Al seu lloc, va acudir una subordinada seva que es va dedicar a eludir les preguntes més incòmodes; però, en un moment de relaxació (és el que té la consciència d'impunitat!), va reconèixer que la seva companyia ni tan sols s'havia molestat a comprovar si el conjunt va vendre en milions de dosis impedides la transmissió del virus, confiant que el mercat 'el proporcionés dades sobre el seu funcionament. No calia que aquesta pocavergonya ens confirmés una cosa que ja havíem comprovat empíricament amb escreix. Les teràpies gèniques experimentals, en efecte, no van aturar mai la transmissió del virus (algun dia se sabrà si en realitat la van accelerar), com tampoc van procurar immunitat als inoculats (algun dia se sabrà si, per contra, els van fer més vulnerables al contagi ia altres fermitats devastadores). Però els caps de Pfizer, els dies en què van proclamar orgullosos que havien trobat la purga de Benet contra el coronavirus, van assegurar enganyosament que la seva vacuna tallava la transmissió, fins i tot amb una sola dosi; i també que les persones 'vacunades' no contagiaven. I van ser aquestes falsedats manifestes les que van animar governants psicopàtics, llorets sistèmics amb tribuna mediàtica i medicutxos untats a aclamar mesures greus persecutòries i estigmatitzadores de les poques persones que encara van guardar un àpex de sensatesa i prudència, convertint-les en bocs un embolic es ramat dòcil als seus designis, alhora que com a canilla rabiosa contra els qui no van voler obeir-los. Avui ja sabem que els governants psicopàtics, els systemic llorets i els medicutxos untats mentien com a bellacs, un canvi d'assegurança patrocinis opípars i retirs sumptuosos. La xusma més corrupta i proterva s'ha enriquit salvatgement inoculant amb un mena a milions de persones, mentre floreixen brillants 'epidemics of cancer', s'omplen les consultes mèdiques amb pacients que pateixen insuficiències cardíaques i arítmies, es multipliquen els infarts i les pneumònies, els ictus i les fermitats autoimmunes. Però no siguem conspiranoics: de totes aquestes afeccions que estan disparant la mortalitat no en té cap culpa el mejuntge, sinó la carn de les macrogranges, la guerra d'Ucraïna i el clima climàtic.