“Em va dir que jo per a ella era un repte i el primer que gairebé li surt de la boca és: 'Espabila, que et fico'. I juro i prometo que així està sent; jo sé la veritat, no vol que torni a Meco. És bona en l'aspecte personal i professional, tant que de vegades un pensa que necessita aquest món més dones que diguin i facin”. Així comença la carta que un exdelinqüent de 59 anys i amb diverses dècades a centres penitenciaris ha escrit a la seva treballadora social, Gema.
Ella ha penjat el text a la pàgina de Facebook. “Començar així el meu dia fa gran la meva feina!”, afirma com a introducció de la missiva aquesta professional. Va formar part de l'equip de Pretox, associació per a la prevenció i ajuda a les addiccions amb seu a Toledo capital i d'àmbit provincial.
L'autor de la carta és Goyo, un exatracador bancari que encara no ha complert dos anys acudint a les instal·lacions de Pretox a l'avinguda del general Villalba. Però tampoc no porta gaire més en llibertat. “Ell diu que ha estat prop de 40 anys en total a presons; no seguits, però si a diverses tandes. Entre una entrada i l'altra van passar molt pocs mesos. Atracava un banc quan estava en llibertat, o aprofitant algun permís carcerari, i tornava a entrar a la presó”, va explicar la treballadora social.
“Goyo ha delinquit tota la vida i ha consumit tota mena de droga. Els diners que tenia dels seus atracaments, que eren moltíssims, els gastava en substàncies estupefaents i han pres de tot”, va continuar Gema. “Precisament per això, no dóna valor als diners. I ell ho diu sovint –relata la treballadora social–. Fa poc, sense tenir res de diners, li lleu els 400 euros que cobra per una paga no contributiva. Es volia comprar un perfum i li vaig dir que això es compra per Nadal i si ha estalviat Durant tot l?any».
Com que la lletra de Goyo és il·legible, Gema li va demanar que li llegís el text de la carta, l'original de la qual guarda a l'oficina. “Va venir l'endemà, ho va fer i vaig aprofitar per escriure'l al meu ordinador”. “És bona en l'aspecte personal i professional, tant que de vegades hom pensa que necessita aquest món més dones que diguin i facin. Perceps que hi ha una infinitat de notes musicals que al fons dels ulls es perden en la lletania de foscors que tenim els éssers humans; I que hi sap, perquè estimas, que aquests espais els té plens de llum, d'amor, felicitat i vida”, va continuar la missiva.
“Per això aquest món crida: 'Vinga, Gema, a dalt!'. I, com us dic, que si no espavilo, us ho juro, no vacil·lo, jo em piro. Però segur que ella no em deixa, amb els ulls em diria: “Vinga, Goyo, ja deixa de plorar com una vella!”, finalitza la carta dirigida a Gema, “perquè aquest temps necessita dones com tu”.
Gema està feliç amb el gest de Goyo per un senzill motiu: “Rebo poques vegades un agraïment dels nostres usuaris per les seves condicions físiques i psicològiques. Hi ha persones que solen estar molt deteriorades, que ja han passat per diversos tractaments i que no senten agrair a cadascuna de les persones que han passat per la seva vida. Han perdut molts hàbits saludables i deducació”.
Goyo, que viu en un pis llogat, va a Pretox per veure el psicòleg i ella. És la seva única 'família', juntament amb Pilar, de la Pastoral Penitenciària de l'Arxidiòcesi de Toledo, que també ha estat el seu costat a la presó. “Li guardem els pocs diners que té i els ho donem a mesura que els va demanant -explica Gema-. Té una paga no contributiva de 400 euros. Sap que no som banc. Si m'ho demana, jo els ho dono. és en realitat un mètode de retenció perquè no els ho gasti immediatament; és el nostre objectiu”, va explicar la treballadora social.
Ella, que retreia a Goyo que no li escrivís aquella carta que tant li prometia, haurà de complir ara la seva part i portar-lo alls de Las Pedroñeras. Quid pro quo, Gema.
