El Govern va consumir ahir la seva reforma exprés per derogar el delicte de sedició, reformar el de malversació i assaltar el Poder Judicial en modificar, via esmenes, el sistema de majories al CGPJ per renovar el Tribunal Constitucional (de tres cinquens a simple). Tot això en un mateix text tramitat de forma atropellada -tres Plens extraordinaris les darreres tres setmanes- i en connivència amb la presidenta del Congrés, Meritxell Batet. Partit Popular i Ciutadans no van votar per no donar-li la legitimitat que, segons la crítica, no en té. “És una cacicada”, va titllar Cs. La reforma, la destinació de la qual va estar fins al migdia pendent del Tribunal Constitucional -que al final no la va suspensionar amb la urgència que volien els populars- es remet ara al Senat perquè s'aprovi allà abans de Nadal. Les fonts jurídiques creuen que podria ser dijous que ve 22.
La veritat és que fins que el TC resolgui els recursos d'empara de PP i Vox, previsiblement dilluns que ve, el pla de Pedro Sánchez per beneficiar els secessionistes i renovar el Poder Judicial segueix intacte en la tramitació. La Cambra baixa va donar llum verda té la proposició de llei (fórmula accelerada de PSOE i Podem per saltar-se els informes preceptius) amb 184 vots a favor, 64 en contra i una abstenció.
L'Oposició Maniatada
El debat va ser de lluny un dels més tensos i broncs de la legislatura -i això que n'hi ha hagut molt durs-; càrrega d'interrupcions, retrets i cridòria. L'oposició va intentar paralitzar el Ple fins a minuts abans de la votació. Abans de començar, Iván Espinosa dels Monteros, portaveu de Vox al Congrés; Inés Arrimadas, líder de Cs, i Cuca Gamarra, portaveu del PP, van demanar un per un i des dels seus escons la suspensió del Ple fins que el TC resolgui els recursos. Particularment aplaudida per les bancades de la dreta va ser la frase que Arrimadas va dirigir a la presidenta del Congrés: “Li diré el mateix que vaig dir a la senyora Forcadell el 2017, senyora Batet, no això permeti”. Batet va esgrimir que no hi havia comunicació del TC ni cap altre organisme oficial a la Mesa del Congrés per frenar-lo i va donar ordre de continuar.
Dues hores després, a escassos minuts de votar, amb el debat ja superat, José María Figaredo, de Vox, va intentar acabar la presidència. El grup va comunicar a la Mesa que PP i Vox havien presentat dos recursos d'empara al Constitucional. “Ara ja hi ha comunicació”, segur des del seu escó. Però Batet va contraargument: “Les comunicacions dels grups parlamentaris no tenen caràcter suspensiu”. I comença la votació. The oposición va despertar lligada de mans, regirant-se a les seves cadires, igual que van fer penjant la tramitació atragantada de les últimes tres setmanes. PP, Vox i Cs van insistir ahir a “que era un Ple absolutament fraudulent”. Durant la seva intervenció, en un to més bel·ligerant que costum, Cuca Gamarra va anomenar “covard” Sánchez per no haver travessat un impuls d'aquesta reforma com a projecte de llei. “Senyor Sánchez, amb valentia, porti-ho com a projecte de llei del Consell de Ministres, amb tots els informes i un debat de veritat, on es pugui esmenar”, va dir la portaveu del PP al Congrés. I va acusar el PSOE de “mimetitzar-se” amb els que van donar “un cop a la democràcia” a Catalunya i Batet de no respectar els drets fonamentals de l'oposició. La situació no està auditada.
Gamarra (PP) crida Sánchez «covard» per no presentar la reforma com a projecte de llei i saltar-se debats i informe
Tant, que mai abans el TC s'havia vist a la disjuntiva d'haver de decidir la suspensió de les esmenes d'una norma abans de superar la primera aprovació. L'al·luvió de recursos que van entrar a l'òrgan de garanties al matí va posar en safata als magistrats progressistes la petició d'ajornament del Ple que havia d'haver decidit si acceptava les mesures cautelaríssimes sol·licitades pel PP. Davant la «complexitat» de l'assumpte i l'anunci del sector progressista que no va participar en la deliberació i la votació, el Ple es va ajornar dilluns. El Constitucional podria tombar les esmenes de la discòrdia la setmana que ve perquè la reforma encara estarà tramitant-se al Senat. És un episodi sense precedents que enfronta el Legislatiu amb el Constitucional.
Durant el debat, Arrimadas va comparar la situació amb el referèndum il·legal de l'1 d'octubre del 2017 i les lleis de desconnexió al Parlament. “Estem reviu el que molts patim el 2017, és la primera vegada que es produeix al Congrés, però no la primera vegada que es produeix a Espanya. El Govern està repetint el mateix que va fer el separatisme el 2017, aprovaran lleis inconstitucionals”, va dir la líder de Cs, aplaudida tant per la bancada de Vox com del PP. Arrimadas va aprofitar per estendre una mà al líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, per presentar una moció de censura contra Sánchez. Els 52 diputats de Vox van abandonar el Ple com a protesta i el president del partit, Santiago Abascal, va comparar escudat pels seus diputats a l'escriptori del Congrés, una sala que està davant de l'Hemicicle. "S'ha sumit els jutges a una pressió intolerable", va denunciar Abascal; i va assegurar: “Farem tot el que estigui a la nostra mà per impedir aquest cop i per censurar aquest Govern”.
Recursos de PP i Vox
Partit Popular i Vox va presentar dos recursos d'empara al TC per tombar la proposició de llei que reforma el delicte de sedició, rebaixa el de malversació i modifica les majories parlamentàries per nomenar els magistrats de l'òrgan. Considerant que és “inconstitucional”.
El Constitucional Espera
L'òrgan de garanties mai no s'havia vist en la disjuntiva de cidir la suspensió de les esmenes d'una norma abans de la seva aprovació i el tràmit parlamentari. Davant de la «complexitat» de l'assumpte i l'anunci del sector progressista que cap participació, el Ple de la Constitucional es va ajornar dilluns.
Tramitació atragantada
El 24 de novembre va ser la presa en consideració de la proposta de llei; El dia 1, es va celebrar el seu debat de totalitat i dimarts, la Junta de Portaveus va succeir el Ple extraordinari d'ahir després que la ponència de la Comissió de Justícia s'inclourà al text mitjançant esmenes rebaixar la malversació i els canvis al Tribunal Constitucional iel CGPJ.
El portaveu d'ERC al Congrés, Gabriel Rufián, va concedir la llicència de fer broma una mica. "Tinc por que entre Tejero amb toga", va dir, un retret als recursos d'empara de PP i Vox: "Perquè ja no entra amb pistoles, ara ho fan amb togues". El mateix argument que va esgrimir el diputat del PSOE, Felipe Sicília, segons ha informat avui ABC. Jaume Asens, president d'Unidas Podemos, també va acusar la dreta de “donar un cop tou a la democràcia”. I, com no podia ser d'una altra manera, atès que l'estratègia de desjudicialització del trial la va dibuixar l'exlíder d'Unidas Podemos, Pablo Iglesias, Asens va defensar la rebaixa de la malversació i la derogació del delicte de sedició, i no diguem ja els canvis al Poder Judicial. Rufián va dir que hi havia “dos milions de persones a Catalunya que van votar opcions independentistes i, agradi més o agradi menys, existissin unes majories absolutes al Parlament a favor d'aquesta opció”, per la qual cosa “ERC planta vehicular aquest anhel, no és un delicte”. Des de Bildu, Jon Iñarritu, es va expressar en termes similars a denunciar “la guerra judicial” de “extrema dreta política, judicial i mediàtica per blocar el Congrés”. I es va referir al dia de la data com el “més greu en termes democràtics després del 23-F”.
Arrimades comparada amb Batet amb Forcadell durant el 'judici' del 2017 i el dia que va parar la votació i el Ple
Per part seva, Mikel Legarda, del PNB, va justificar el vot a favor del seu grup per “l'actitud obstruccionista del PP per renovar els òrgans judicials”.
La reforma deroga el delicte de sedició i el substitueix per un de nou de 'desordres públics agreujats'. Aquest tipus contempla penes de tres a cinc anys de presó davant els deu i 15 actuals. A més, PSOE i ERC van arribar a un acord -recolzat per Podem- per rebaixar el delicte de malversació sense lucre personal en benefici de polítics investigats pel trial. Una reforma 'a la carta' per rehabilitar el líder independentista Oriol Junqueras com a candidat electoral si els jutges coincideixen amb la interpretació que fa ERC.
