Evacuar els ciutadans nord-americans de qualsevol punt del globus on hi ha un conflicte armat figura als manuals elementals del Departament d'Estat. Els Estats Units ho han fet sempre -l'últim exemple viu a la memòria va ser la caòtica sortida de l'Afganistan el mes d'agost passat- i per això ha sorprès la insistència de Washington, reblada aquesta setmana pel mateix president Biden, que a Ucraïna no hi haurà rescat de nord-americans si els russos envaeixen.
El mandatari demòcrata ha volgut infondre por als seus compatriotes -es calcula que a Ucraïna viuen entre 10.000 i 15.000 ciutadans nord-americans- perquè vagin del país amb temps i pels seus propis mitjans. Però a Biden se li ha anat potser la mà.
El president es va limitar a repetir els arguments del Ministeri d?Estat: en una situació d?emergència, com la que es viu al?Afganistan, és difícil garantir que l?ambaixada i els consolats garanteixin la seguretat de tots. I ara les infraestructures funcionen a Ucraïna amb normalitat: hi ha 80 vols diaris de sortida, a més del ferrocarril i les carreteres que comuniquen amb països veïns segurs. Tots recorden, en canvi, les angoixants sis setmanes d'evacuació a l'Afganistan, per extreure en vols privats i militars uns 6,000 nord-americans (juntament amb més de 100,000 afganesos que suposadament havien col·laborat amb ells).
El que es critica, però, és que la iniciativa de Biden trenca una tradició, que s'ha repetit moltes vegades des de la Segona Guerra Mundial, i una pràctica diplomàtica. A més que sembla eludir amb falsos pretextos la qüestió de fons quan es compara amb la sortida de l'Afganistan. Putin no és el moviment talibà. Els islamistes afganesos van permetre la sortida dels nord-americans i de tots els compatriotes que aquests es poden dur a terme. En altres paraules, no hi va haver 'crisi d'ostatges'. I aquest no és l'escenari que contemplava la Casa Blanca perquè finalment els carros de combats russos entressin a Ucraïna.
