“Alguns companys vénen de Conca, per exemple, fa poc temps que són aquí i no els fan un favor en ficar-los en un grup de valencià, perquè no s'assabenten de res a classe”. Amb aquesta frase retrata Rocío Navarro, presidenta del sindicat Estudiants Valencians la problemàtica realitat que viuen alguns alumnes a la Universitat de València (UV), que ha sortit a la llum pública pel linxament a Twitter d'una jove d'Albacete que demanava l'ús del castellà en una xerrada sobre el programa Erasmus.
Les matèries s'imparteixen en una o altra llengua segons el grau universitari, la carrera en què està matriculat l'alumne, però “s'omplen abans els grups de castellà i si a primer curs la majoria d'estudiants són de fora, qui té més anotat , abans tria”, va explicar Navarro.
Una circumstància corroborada per Carlos Flores, professor de la Facultat de Dret i catedràtic de Dret Constitucional. “Els ensenyaments s'ofereixen sempre que es possible en els dos idiomes i l'alumne ja ho sap al matricular-se, segons els itineraris (fins i tot en anglès), tot i que la Universitat de València va fer un intent que fos el professor el que decideix, però aquest assumpte el portem al Suprem i el guanyem”, va precisar.
Fins aquí, llibertat d'elecció, però a la pràctica no és la demanda dels estudiants la que determina el nombre de grups a cada llengua. “No es pregunta als alumnes i normalment els grups en castellà s'omplen i alguns alumnes es matriculen en valencià perquè no hi ha més places per triar”, assenyala Flores.
I cada any s'incrementen els grups en valencià. De fet, la Universitat de València «ho té en els seus objectius, no s'emmotlla en la seua oferta al que busquen els estudiants, sinó al reves», continua aquest docent, que relata algunes situacions grotesques, com a grups de valencià amb la majoria de castellanoparlants -registres per ser les úniques places disponibles- que demanen al professor fer les classes en la seva llengua materna.
En aquest cas, Flores té clars els fonaments de la llei en tots dos sentits. "L'alumne va conservar intacte el seu dret a l'opció lingüística: encara que jo faci classes en castellà (alguna en anglès), el que vol examinar-se en valencià, ho faig així, per descomptat, i no em puc negar".
«Que no deixin venir de tot Espanya»
La Universitat de València registra una alta mobilitat perquè atrau molts estudiants d'altres regions. «Només al sindicat tenim gent de Huelva, Màlaga, Mallorca… viuen a València, però les seves famílies i orígens són de fora i fa uns quants anys, altres s'han criat aquí i parlen millor que tu i jo», descriu Navarro .
Però aquest perfil no és l'únic, perquè també n'hi ha d'altres per als que el seu pas pel campus de tarongers és una parèntesi temporal. “No és que no parlin valencià, és que no entenen gairebé res”, subratlla.
I això pot suscitar un efecte de rebuig a la resta de comunitats. "No volem que hi hagi gent de la resta d´Espanya que per por de no escoltar les classes no vinguin a estudiar València, si la nostra Universitat està reconeguda com una de les millors d´Espanya, segons els rànquings, això és gràcies al fet que té rellevància nacional" , Alerta aquesta jove.
El sindicat d'Estudiants Valencians es posiciona per la cooficialitat sense dubtar: “No veig malament que s'imparteixin classes de valencià, al contrari i en algunes facultats encara no s'ha aconseguit el 50% de percentatge, però es donen casos en què és sí o sí per nassos, i l'ideal és que cadascú pugui triar, la llibertat sempre”, va opinar Navarro.
Difícil trobar lequilibri, potser. "Sí féssim una enquesta, cosa que sol·licita la majoria no és el 50% per a cada llengua, però és comprensible que som bilingües i cal treure'n profit, encara que sembla que sigui motiu de discussió i no d'intendiment".
En definitiva, «l'objectiu és que el valencià se segueixi utilitzant a les institucions i en el dia a dia dels joves», tal com ho veu aquest representant estudiantil, que també aprecia discriminació al contrari en els darrers cursos: «Els dos primers anys pots triar grup, però de tercer o quart ja és sí o sí en castellà, i això tampoc no em sembla bé».
Sobre el cas concret de l'alumna vilified a Twitter, la presidenta d'aquest sindicat d'estudiants mostra la seva sorpresa perquè «no va dir res fora de la correcció ni es va ficar amb el valencià i va rebre comentaris de tota mena, fins a dir-li 'vet d'aquí' i li van posar el llistat de totes les universitats que no tenen llengua cooficial”.
Pel que no hi ha problemes és per als exàmens, es pot demanar amb l'enunciat a l'idioma que es vol i contestar també amb total llibertat d'elecció de la llengua, tal com coincideix aquest estudiant i el docent.
I després ja queden per al dubte o la suspicàcia detalls, comentaris de passadís, com la impressió que els horaris més “apetibles” es deixen per als grups de valencià i així afavorint que es matriculin més alumnes.
