SEGUIR
Manuel Zamorano sembla viure per a la feina: l'estilisme, la vocació i la passió. Est el tràfec que no pot parar ni per menjar: “Ara estic prenent unes nous a la perruqueria, és l'únic que em dóna temps”. Acaba d'arribar de Dubai, on va anar acompanyant Belén Esteban per un reportatge: “Amb ella tot és fàcil”. La col·laboradora va acceptar els consells i es vesteix amb prites que, ni de bon tros, formen part de la teva filosofia de vida: “Portava un caftà preciós i ella, quan va veure el preu, 16.000 euros, es va quedar sorpresa”. Anys d'experiència fan valorar els qui respecten la seva feina, i en el cas de Betlem, encara més per la seva manera de ser: “Si semblava la meva mare, preguntant-me si havia menjat, si estava bé!”.
Però Manuel és notícia per l'encàrrec de Jean-Paul Gaultier, protagonista de l'exposició 'Cine y Moda', presentada per CaixaForum i La Cinemathéque Française com a 'un camí eclèctic' entre els mons del dissenyador i el setè art.
L'equip del famós dissenyador anglès es posa en contacte amb Manuel Zamorano perquè buscaven un vestit de Sara Montiel: “Un estilista de Telecinco (cadena en què col·labora en programes com 'Sálvame') els va dir que jo en tenia moltes coses. Van venir al saló, vaig portar amb mi cinc o sis dissenys que en conservo… Vaig buscar els més cinematogràfics, descartant aquells amb puntes, shaderas i brilli brilli. Ells volien un vestit de pel·lícula. Al final, l'elegit va ser un del 1965: van fer fotos, les van enviar a París i Jean-Paul va respondre immediatament que ho volia. Jo no m'imaginava que Gaultier era un fanàtic de Sara. Aquests dies que hem estat junts, li anava ensenyant fotos amb ella i tot el temps em deia 'És que era meravellós'. Lamentablement, mai no van consociar en persona”.
A l'exposició de Gaultier només hi ha dues estrelles espanyoles: Penélope Crun, l'actual reina de les catifes vermelles de Hollywood, i Sara Montiel, el vestit del qual va haver de ser convenientment restaurat: “Estava una mica malmès perquè és de materials delicats, seda i gasa, amb lentes juelas de plata sobre daurat. Ets un vestit preciós en tons esquena. Tot i que ve signat per ella amb un bolígraf, no se sap qui ho va fer. Potser es dóna una pel·lícula, perquè s'assembla a un que lluïa a 'La dama de Beirut', però no sabem si després va ser adaptada per a ella”. A més, l'estilista ha prestat una perruca original de la manxega universal: “En tinc tots els cabells, així que l'he pentinat respectant la seva imatge. Quan es va exposar a París, les maniquins no portaven perruca, però ara a Espanya sí que ho porten. Imagina la feina…». Zamorano, que va confessar al programa 'Lazos de sangre', de TVE, que Sara li va demanar que rapar el cap poc abans de morir, va viure amb aquesta intensitat i sincera amistat. Ell, que l'havia pentinat per al seu casament amb Tony Hernández el 2002, va sentir una punxada dolorosa quan ella li va dir “Queco, no estic gaire bé, deixa-m'ho molt curtet”. Va ser una setmana abans de la seva mort, el 8 d'agost del 2013. Se'n va anar una diva i va deixar en el seu estilista un buit enorme que ha omplert de records de la seva amistat, records que conserva com a autèntics tresors.
Sobre el seu treball amb Gaultier, el Manuel només té paraules d'admiració: “Jean-Paul és meravellós”. En veure els cabells de Sara Montiel, a l'anglès no li va quedar més remei que demanar-li que fes els de Brigitte Bardot, Penélope i tres més. Quan vaig arribar, no esperava que ell hi fos. Em va desmuntar totes les perruques, va treure les forquetes i em va explicar com ho volia tot. Seguint les seves directives, vam estar tres dies treballant colze a colze, donant als pentinats una imatge menys actual i més de l'època. És meticulós, perfeccionista, però un encant. Em va portar de la mà per tota l'exposició i em va explicar com va néixer la passió per la moda. Va ser tota una experiència tocar aquestes prites icòniques, com el cosset de Madonna, i viure el procés des del seu inici al costat de les cosidores: «Si s'ha fet tot recuperant fins i tot les mesures originals de Sara!». Manuel sap que es retrobarà amb Jean-Paul perquè l'exposició no només és itinerant, és canviant: “A cada ciutat es presentarà d'una manera, així que em tocarà treballar amb ell… És que no m'ho imaginava ni en els millors somnis”.
