SEGUIR
Tarik El Fahsi té 18 anys. Va arribar amb 11 de manera irregular a Espanya; ha estat acollit a centres de menors i ara és cambrer a Jerez de la Frontera (Cadis). Té permís de treball i diu que els seus caps Manuel i Ana el tracten com un fill. Diu que va deixar el Marroc perquè és diabètic i allà no estava controlat. La seva història és una de milles, en concret Tariq abasta aquestes dades de 9.300 'menes' i joves d'entre 18 i 23 anys extutelats que han pogut accedir al mercat laboral els últims sis mesos, després de la reforma del Reglament d'Estrangeria l'octubre passat .
Les dades presentades ahir el ministre d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions, José Luis Escrivá, acompanyat d'alguns d'aquests nous treballadors: 3.504 dels que han obtingut autorització per treballar són menors i 5.817 joves extutelats.
“S'ha arribat a més del 60% de les persones a qui estava previst assolir amb aquest canvi normatiu”, va detallar el ministre. L'objectiu eren 15.000, 8.000 'menys'. Hi ha 1.200 expedients més en tramitació que després de resoldre's suposaria assolir un 70% d'aquests possibles beneficiaris.
Abans del canvi al Reglament d'Estrangeria (recolzat per onze comunitats autònomes), la majoria d'aquests joves es van veure abocats a la il·legalitat en complir els 18 anys. La situació administrativa majoritària era la de residència no lucrativa, és a dir, no podria treballar. Ara, segons Escrivà, quatre de cada cinc tenen permís de treball. Gairebé 2.500 han trobat feina els últims mesos i 1.150 es van donar d'alta a la Seguretat Social el mateix mes que van aconseguir els papers.
3.504 són els menors estrangers acollits que ja tenen autorització per treballar. El canvi del Reglament d'Estrangeria estava dirigit a 8,000 menors5,817 és el nombre d'extutelats (d'entre 18 i 23 anys) que també han obtingut el permís de treball dels 7,000 possibles beneficiats
El canvi també s'ha reflectit als sectors productius. Abans de la reforma la majoria treballava a l'agricultura i en condicions precàries. En els darrers mesos s'han incorporat a l'hostaleria, sobretot també a l'agricultura, però de manera reglada, i al comerç.
Quan accedeixen al mercat laboral es dóna una gran mobilitat entre sectors i així molts passen pels ja citats, a més de les manufactures i la construcció.
Quan es va presentar el canvi normatiu, va sorgir la preocupació per si aquesta flexibilitat per obtenir papers podria suposar un 'efecte crida', sobretot després de la crisi de Ceuta encara molt recent. In back dies de maig més d'un miler de menors van aconseguir colar-se a la ciutat. El ministre no va fer cap al·lusió a aquest possible efecte ni va aportar dades més enllà dels econòmics.
“Tot portes tancades”
Tocava treure el pit d'un canvi normatiu limitat a tres articles però amb efectes pràctics de pes. Per això a més de les xifres, des d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions, van optar per posar cara i històries als números amb la intervenció de diversos exmenes. A més de Tarik, un altre d'aquests nous treballadors –Elhouceine Er raqioui– explica que va passar quatre anys formant-se però no podia treballar per aquesta irregularitat sobrevinguda. “El meu somni és agafar molta experiència en hoteleria i obrir un negoci aquí a Espanya. Abans de la reforma, tot eren portes tancades”.
