Ho deuen haver vist a res que es moguin una mica per internet. A la freqüència de tota mena de notícies falses i de publicitat encoberta, s'ha sumat un nou corrent d'influencers que glorifica les criptodisives i promet a la seva audiència, sovint molt jove, una vida de luxe i en son gairebé sense moure un dit La veritat és que l'assumpte ja arriba a cotes d'epidèmia. Una epidèmia en què l'Associació d'Usuaris de la Comunicació vol posar límits, per tal de protegir els menors davant de perjudicials i inadequats continguts i per defensar també els interessos dels consumidors i usuaris davant de comunicacions comercials il·lícites.
Les seves propostes per acabar amb tot val que sembla fluir per internet, ara que la nova Llei General de Comunicació Audiovisual es troba en plena tramitació parlamentària, és que plataformes i xarxes socials com YouTube, Vimeo, Twitch, Instagram, Tik Tok, Facebook o Twitter s'acullin a les mateixes regles a les que estan subjectes a les televisions lineals, que tenen una normativa concreta pel que fa a les comunicacions comercials i que estan obligades no només qualificar per edats els continguts que difonen sinó a emetre continguts adults només en determinades franges horàries.
De la mateixa manera, demanen regularment la figura dels usuaris generadors de continguts, ajustant-se a aquestes mateixes obligacions pel que fa als menors ia la publicitat. "Cal tenir seguidors en compte que els seus, especialment entre menors i joves, superen l'audiència de molts programes de televisió", apunta l'estudi.
“El tema té dificultats perquè cal conciliar dues normatives que són la Llei de Serveis de la Societat de la Informació i la Llei General de la Comunicació Audiovisual, però crec que gairebé tothom entén que l'objectiu és que els ciutadans han de tenir el mateix nivell de protecció, independentment d'on es decideixi cap a un contingut. No pot ser que jo vegi el mateix contingut a la televisió ia internet, i en un cas estigui protegit i en un altre no. D'aquí trobaràs la manera més realista de poder-ho fer”, va explicar Alejandro Perales, president de l'Associació d'Usuaris de la Comunicació.
La seva conclusió ha estat que s'han analitzat al voltant de 4.000 continguts audiovisuals, entre programes generats i distribuïts per a les mateixes plataformes i vídeos generats per als nostres usuaris, en un estudi on està especialment enfocat a influencers. En qualsevol accés lliure als menors a continguts inadequats, informa va revelar que en general només un 1,1% dels continguts analitzats presenten algun tipus de senyal o advertiment d'edat i que en cas dels perjudicials només un 5,5% presenta aquestes advertències Aquests senyals, revelen el treball, concentrant-se en les plataformes de vídeo, però “gairebé no existeixen a les xarxes socials”. Destaca, a més, que encara que aquestes plataformes poques vegades allotgen pornografia o violència extrema, el seu accés per als menors continua sent “total” a internet.
Pel que fa a la publicitat, informa al públic que un terç dels seus missatges publicitaris i promocionals han detectat les seves comunicacions comercials i que es registra fonamentalment entre els seus influencers -en un 84,6% dels casos formen part de vídeos generats pels usuaris-. Es queixa també de l'associació, de la saturació publicitària a què es veuen sotmesos als espectadors. En aquest cas dels programes distribuïts per les plataformes, un 37,4% dels continguts presentava quatre o més talls publicitaris per cada 30 minuts, cosa que a més d'augmentar la percepció invasiva de la publicitat, «menoscava la integritat dels continguts» , va explicar Perales. En aquest cas de xarxes socials, analitzem prop de 2.000 continguts en cinc sessions de 5 minuts. Prenent com a base aquestes sessions, en un 84,6% dels vídeos es detecta publicitat intercalada i en un 44%, les comunicacions comercials suposen entre un 25% i un 50% dels continguts de la sessió. També pel que fa a formats publicitaris i promocionals, plataformes i xarxes socials, es beneficiaran de la manca de regulació per les restriccions televisives. Així en un 73% dels patrocinis hi ha missatges directes a la incitació de la compra i als emplaçaments de marca en un 100% dels casos no hi ha senyalització ni advertència i de nous hi ha missatges directes incitant a la compra.
Però hi ha més, és fàcil veure, per exemple, com s'ofereixen productes de salut sense cap evidència científica ni cap autorització, begudes alcohòliques de forma encoberta o mostrant la seva ingesta per part dels responsables i els convidats dels programes, fins i tot amb productes d'alta graduació. Tabac, autopromocions o medicaments tenen també el seu espai a la xarxa de xarxes. Val a dir, això sí, que després de l'aprovació del Reial decret de desenvolupament de la Llei del joc, les comunicacions comercials de jocs i apostes han desaparegut de les plataformes i les xarxes socials no especialitzades, encara que hi ha alguna presència puntual 0,2%.
L'últim punt en què fa molt de temps l'informe és en les comunicacions comercials adreçades especialment als menors. En aquest punt, l'associació ha vist incitació directa als menors a la compra un 8,9% dels missatges publicitaris i destaquen «casos de publicitat molt agressiva». També posen el focus en la recepta de productes per part d'influencers "que exploten la confiança i credulitat dels menors" incitant-los a la compra i en l'accés dels menors a continguts d'estètica que "imposen cànons de belleses estrictes i excloents" així com a comunicacions de productes rics en greixos. En tots dos casos, les televisions tenen regles que restringeixen l'accés als menors.
Així doncs, és clar que els sistemes de control parental que implementen des de les cases no funcionen del tot bé. “Tenen dos problemes. Molts estan basats en terminologia i la terminologia és molt enganyosa. El que passa és que en alguns casos van més enllà, bloquejant continguts que no s'haurien de bloquejar, i altres deixant accés total. Passa amb la pornografia, a determinades paraules responen bloquejant, però altres termes més metafòrics passen perfectament qualsevol filtre”, va explicar Perales. “Nosaltres creu que el que funciona, a més de sistemes de doble verificació per conèixer la identitat de l'usuari i determinar si és menor o no, és la qualificació dels continguts com a pas previ al seu emmagatzematge i difusió, perquè permet que hi hagi un barem harmonitzat amb uns criteris que tothom utilitzi que siguin similars i que permetin que de manera automàtica un control parentale funcioni”, va concloure.
