PESTANYA crisis-museos-2023 Conseqüències (II) 2 Al món de la cultura -i al de l'art contemporani especialment- tots van parlar ahir del mateix: la notícia d'ABC relativa als contractes de Manuel Borja-Villel , que situen el director del Reina Sofia “en frau de llei” Durant els darrers deu anys, i que va caure com una bomba. La pregunta que tots es feien és: quines conseqüències pot tenir aquest fet, denunciat pel Tribunal de Comptes i mai atès pel Govern? I també: quina defensa té una situació tan greu a una de les institucions culturals de capçalera d'Espanya? La notícia arriba, a més, en una setmana decisiva en què Borja-Villel abandonarà el despatx de director, arribat al tercer mandat (el segon en situació irregular). En les properes setmanes, Cultura convocarà el concurs per trobar el proper director del Reina Sofia. Seria legítim que es torni a presentar mentre no s'aclareixi aquesta situació que els juristes defineixen com “al margin de la llei”? Les fonts jurídiques que mantenen l'anonimat coincideixen a assenyalar que “el mínim que hauria de passar és que tant ell, com el Patronat, com el mateix ministre de Cultura donessin com més aviat millor una explicació convincent. I no només sobre els processos irregulars que han perpetuat aquest senyor al lloc, sinó sobre per què van ignorar les recomanacions del Tribunal de Comptes. No oblidem que, tal com estableix la Constitució, aquest és el més alt òrgan fiscalitzador dels comptes i de la gestió econòmica de l'Estat i del sector públic”. Notícies Relacionades estàndard Si Manuel Borja-Villel, director del Reina Sofia “fraud de llei” Jesús García Calero opinió No Editorial Fraud de llei al Reina Sofia Editorial ABC El catedràtic de Dret del Treball de la Universitat de Múrcia Manuel Fernández Salmerón va mostrar ABC la seva preocupació per la possibilitat que Borja-Villel pugui presentar al concurs del Reina Sofia oa un altre: la il·legalitat d'aquest contracte”. Un dels dilemes més grans és, sens dubte, si Borja-Villel coneixia els detalls del seu contracte i la manera limitada i mesura en què incomplia la llei que regula el Museu Reina Sofia (34/2011) per poder continuar prorrogant el seu contracte, norma que ell mateix va impulsar. “Podria al·legar que ho desconeixia i que la responsabilitat sobre la il·legalitat dels actes administratius la té l'Administració pública –respon Fernández Salmerón–. Ell podria invocar una confiança legítima que les successives pròrrogues eren conformes amb l'ordenament. Tot i haver estat il·legals, podria al·legar que va confiar en la legalitat de l'Administració”. Però el catedràtic també subratlla que el problema és que "no es pot invocar amb certesa aquesta confiança per part de qui va estar en condicions de conèixer la legalitat o la il·legalitat de procedir de l'Administració". No hi ha dubte a aquest jurista que és el cas: “El director del Museu de Reina Sofia, per la seva responsabilitat, és coneixedor de la vigència de la llei i si no era coneixedor de la llei tenia un deure de diligència a saber-la. I hauria d'haver sabut que el règim que instaurava la llei del 2011 era nova, era més demandee i que no consentia la simple pròrroga del contracte anterior. Després, aquesta possible invocació del principi de confiança legítima, amb gairebé tota seguretat, fracassaria”, aventura. A principis de febrer el trucaran a participar al concurs per conèixer el nou director del Reina Sofia Cultural Gestores consultat per ABC, explicant-li que, lamentablement, la investigació d'aquest procés ha anat malament fins al fons de les conclusions. De totes maneres, cal tenir en compte que a primers de febrer es convocarà el concurs per trobar el nou director del Reina Sofia i tot apunta que Borja-Villel espera presentar-se com a candidat. Una vegada més, Fernández Salmerón ho desaconsella vivament si no demostra una cosa molt difícil, que no coneixia la llei que va incomplir, cosa que permetria impugnar tot el procés a qualsevol participant: “És possible que ell acabés considerat cooperador de la il·legalitat que ha comès la Administració Pública, i en aquest sentit entenent que no podria invocar a favor seu el temps de dedicació Durant tots aquests anys en què ha desenvolupat la seva tasca sota la cobertura d'un contracte irregular, ni en un ulterior concurs que es convoqués”. Sobre la possible impugnació d'un concurs amb Borja-Villel com a candidature, va concloure: “Un tercer que tingués pretensions en un concurs davant l'elecció o la selecció d'aquest senyor podria invocar aquesta circumstància el seu favor. Però per pretendre que no s'hagin de computar aquests mèrits per haver produït sota la cobertura d'un contracte irregular cal que aquests contractes siguin anul·lats pel tribunal corresponent amb caràcter previ al concurs que s'hagi de dirimir”. Una altra de les inquietuds que suscita la situació en què estava reclòs a Borja-Villel és la vigència dels seus actes com a director del Reina Sofia durant el període dels contractes «fraudulents», a partir del 2012. Un catedràtic de Dret Administratiu consultat indica que “els actes són nous de ple dret, no anul·lables, perquè no és que tinguin una irregularitat formal sinó que han estat dictats prescindint completament del procediment administratiu establert. Ho diu la Llei 39/2015 de procediment administratiu i això és un supòsit paradigmàtic de nul·litat d'un acte administratiu”.
