SEGUIR
Un jutge de Lugo investiga la propietària d?una empresa de serveis d?assistència domiciliària i de persones dependents per suposadament haver explotat laboralment desenes d?immigrants d?origen llatinoamericà, la majoria dones. La investigació va revelar que les dones cobraven, sempre en sobres, salaris molt per sota del que és habitual malgrat que feien front a jornades maratonianes, de vegades sense descans de dilluns a diumenge. Les 'punxades' telefòniques, la transcripció de les quals ha tingut accés ABC, confirma que Montserrat L., representant i gerent d'Assistència Castroverde –radicada al municipi lugués del mateix número–, va aconseguir ocultar els seus clients que estaven contractant els serveis de persones en situació irregular a Espanya, majoritàriament dones llatines.
Hi va intervenir la varietat d'accions que apunten en aquesta direcció.
El 20 de desembre del 2019 una de les noies va tornar a Montserrat L. una trucada. L'empresària reprise la dona per haver dit, la família que l'havia contractada, que només feia un mes que era a Espanya. “Li dius que fa un mes que és aquí, és que això no ho pots dir, com diràs que fa un mes que és aquí? M'escoltes? Jo li vaig dir que no”, va recriminar l'empresària a aquesta noia. Com que vostè interlocutora no acaba d'escoltar la situació, la investigada insisteix i li va explicar el client esmentat: “Jo li vaig dir 'no', això és que ho entendries malament, portaria un mes a Lugo, però amb mi vaig treballar a Orense” . “És que no pots dir que fa un mes que és aquí, perquè si dius que fa un mes que és aquí, t'envien cap a casa xiulant, entens?”, afegia. I insistia a la víctima: “Tu digues-li que fa un mes que és a Lugo, però que vas treballar amb mi a Orense (…) a més dius que els ha dit que mai havia treballat (…) és que això no ho pots dir”.
La costa d'Orense
Però d'aquesta conversa en surten més pistes que aquestes maniobres per amagar la situació irregular de les víctimes. Montserrat L. també diu a la noia que el client li havia comentat que la treballadora tenia un nen de tres anys, mostrant-li aquest dubte de si l'empleada ha de tenir lliurances. La víctima va assegurar a Montserrat L. que ella no anava a la biblioteca: “Si em comprometo, em comprometo”. I l'empresària va investigar la va impugnar: “Això ja li vaig dir, no et preocupis (…) que la noia almenys un mes no va a biblioteca, després ja… ja parlem. I si vol biblioteca, jo envio una altra persona. Però estaven totes alarmades, perquè tu vas dir que feia un mes que era aquí, entens?». I l'empresària insisteix en la coartada d'Orense, quan la víctima trontolla vocalitzant el nom de la ciutat, senyal que possiblement ni coneixia la seva existència: “Orense, sí, Orense (…) és una altra província d'aquí, aleshores li dius així (…) i ja està (…) Galícia té quatre províncies, La Corunya, Lugo, Orense i Pontevedra. Doncs a Orense, d'acord?», insisteix fins a la sacietat l'empresària investigada.
De la investigació del cas, que va arrencar principis a desembre del 2019 –pocs dies abans de la 'punxada' telefònic abans reproduït–, se n'han encarregat els agents de la comandància de la Guàrdia Civil de Lugo a l'empara del Jutjat d'Instrucció número 3 d'aquesta ciutat. A més de Montserrat L., estan imputats en la causa quatre persones més, com a suposats col·laboradors. I és que, tal com recullen els informes de l'Institut Armat, per 'emplear' aquestes dones en situació irregular en domicilis particulars de la província de Lugo, la main investigada utilitzava «terceres persones» per captar les víctimes i pagar-los » només presumiblement inferior als que es reben (…), sense complir els tràmits de legalitat pertinent i aprofitant la situació de vulnerabilitat, necessitat econòmica i estada irregular de les mateixes”.
Cinc investigats
Segons ha explicat a aquest diari el Tribunal Superior de Xustiza de Galícia (TSXG), els cinc investigats ja han declarat davant del jutge instructor i no s'esperen, en principi, més compareixences. Tot i això, la investigació continua oberta perquè queden alguns diligents per practicar. També han comparegut davant del jutge diverses de les treballadores, encara que el nombre total de víctimes –segons aclareix el TSXG– està “sense concretar”. Fonts judicials al·ludeixen a la por de les persones en situació irregular a denunciar situacions d'explotació. Malgrat faltar dades definitives, la investigació principal, a més de les converses intermèdies, d'una idea del nombre de víctimes que podrien patir l'explotació d'aquesta trama. “A hores d'ara tenim més de 70 internes i no té carnet –de cotxe– cap”, va explicar l'empresari a un client que la pregunta per qüestions logístiques de mobilitat. En una altra trucada diu que té “76 internes, totes estrangeres”. Amb tot, les suposades víctimes no són només dones. La mateixa investigada diu al seu interlocutor: “Tenim cinc interns també. T'ho dic per si cal fer força, o el que sigui, en això no hi ha cap problema”.
Les dones cobraven els seus –baixos– salaris en sobres. «Hola, Montse, acaba de venir a deixar-me el sobre Martina i ve complet», va explicar, per exemple, una de les dones a Montserrat L. en un intercanvi de missatges de Whatsapp, en què, a més, va incloure una fotografia del sobri . Per a tot això, el capitost de la trama comptava amb la col·laboració, sobretot, d'un treballador d'un bar de Lugo, que encarregava de lliurar els sobres a aquest establiment. A més, en algunes converses interceptades per la Guàrdia Civil, Montserrat L. va demanar als clients que contractessin les cuidadores que vitéssin els ingressos bancaris.
Un delicte d‟explotació laboral contra els immigrants
El magistrat instructor de Lugo investiga l'empresària i quatre col·laboradors per explotació laboral, segons va informar el TSXG a ABC. En concret, a què fa referència l'article 311 bis del Codi Penal. Aquest apartat reconeix que “serà castigat amb la pena de presó de tres a divuit mesos o multa de dotze a trenta mesos (…) qui de forma reiterada empri o doni ocupació a estrangers que no tinguin permís de treball, o empri o doni ocupació té una menor d'edat que no tingui permís de treball”.
