SEGUIR
Juan Diego va haver de baixar de l'escenari en els seus dos darrers projectes teatrals -'La gata sobre la teulada de zinc calent' i 'El coronel no té qui l'escrigui'-, però mai, malgrat la seva activitat cinematogràfica i televisiva, es va oblidar de les taules, que van ser el seu bressol com a actor.
El 1957, amb tan sols quinze anys, es va souar per primera vegada a escena. Tres anys després, una interpretació d''Esperando a Godot', de Samuel Beckett, va fer que es comencés a parlar d'un jove actor de Bormujos (Sevilla).
El repertori teatral de Juan Diego, amb més d?una trentena de muntatges, és amplíssim. Des d'Emilio Romero -la seva primera obra a Madrid va ser 'Històries de mitja tarda' (1963), dirigida per Juan Guerrero Zamora- fins a Shakespeare, Tennessee Williams, Buero Vallejo o Ana Diosdado.
Amb la dramaturga madrilenya va mantenir una relació personal a més de professional. Va participar en la seva òpera prima com a autora, 'Olvida los tambores', obra estrenada al desaparegut Teatre Valle-Inclán de Madrid, amb la direcció de Ramón Ballesteros i María José Alfonso, Mercedes Sampietro, Pastor Serrador, Juan Diego, Emilio Gutiérrez Caba i Jaume Blanc.
Juan Diego va estrenar dues obres d'Antonio Buero Vallejo: 'Arribada dels déus' (Teatre Lara, Madrid, 1971), amb la direcció de José Osuna i Conchita Velasco, Isabel Pradas, Laly Tomay, Yolanda Ríos, Betsabé Ruiz, Lola Lemos, Juan Diego, Francisco Piquer, Ángel Terrón i Alfredo Inocencio en el repartiment; i 'La detonación' (Teatro Bellas Artes, Madrid, 1977), dirigida per José Tamayo, i on l'actor va interpretar Mariano José de Larra al capdavant d'un repartiment en què estaven a més Pablo Sanz, Luis Lasala, Francisco Merino, Alfonso Goda, Manuel Pérez Brun, Mario Carrillo, José Hervás, Luis Gaspar, Guillem Carmona, Francisco Portes, Fernando Conde, Julio Oller, Primitiu Rojas, Matías Abraham, Antonio Soto, Juan Santamaría, José María Álvarez, Luis Perezagua, José Alfonso Castizo, Maria Jesús Sirvent, Maria Álvarez i Lola Balaguer.
Amb José Tamayo va interpretar clàssics com 'La vida és somni' (1976), de Calderón de la Barca, i 'Les banyes de don Friolera' (1976), de Valle-Inclán. Altres clàssics que s'acostaven a la seva 'Períbañez i el comanador d'Ocaña' (1976), de Lope de Vega; 'Obre l'ull' (1978), de Rojas Zorrilla; 'Don Juan Tenorio' (1981), de José Zorrilla; 'Ivanov' (1983), d'Anton Txékhov; 'Plaute' (1983), d'Aristòfanes; o 'Hipòlit' (1995), d'Eurípides.
Recordada és la seva participació a 'Nit de guerra al Museu del Prado' (1978), de Rafael Alberti, en una producció del CDN, igual que 'El proceso' (1979), de Franz Kafka, dirigida per Manuel Gutiérrez Aragón. També destaquen l'estrena de 'Petra Regalada' (1980), d'Antonio Gala; 'El petó de la dona aranya' (1981), de Manuel Puig; o 'El lloc que ens bandeja' (1990), de César Vallejo.
El 1998 va estrenar 'El lector per hores', de José Sanchis Sinisterra; el 2005 'El pianista', de Manuel Vázquez Montalbán; i el 2012 'La llengua mare', de Juan José Millás, abans d'encarnar, ja molt minvat físicament, el protagonista de 'Somnis i visions del rei Ricard III' (2014), una versió de Sanchis Sinisterra de l'obra de William Shakespeare .
