Un alt càrrec del Ministeri d'Igualtat va pressionar l'empresari Nicola Pedrazzoli perquè contractés el periodista Saúl Gordillo com a director del diari digital 'Principal'. Una treballadora va denunciar el director d'haver-la agredit sexualment la nit que celebraven el sopar de Nadal de l'empresa. El gravíssim relat de la noia, acusant el seu director, i exdirector de Catalunya Ràdio, Saül Gordillo, d'haver-li tocat les parts íntimes per dins de la falda i les calces van quedar ràpidament desmentides per les imatges que van gravar les càmeres de seguretat de la sala Apol·lo, que és on se suposa que es produiran els actes que consten a la denúncia. Molts periodistes catalans -també el jutge instructor, que manté Gordillo en llibertat i sense mesures cautelars-, hem pogut veure les imatges sense editar i tal com les va recollir la policia, i clarament comprovar que no tenen cap relació amb el relat de la denunciant .
En la seva declaració davant el jutge, la presumpta víctima va manifestar dijous que no volia posar cap denúncia, que els seus pares en escoltar el seu relat també l'havien recomanat que no ho va fer, per la seva inconsistència, però que s'havia sentit “pressionada” i aclaparada per Quique Badia, el cap de redacció del digital, i que ha estat nomenat director quan Gordillo va ser destituït.
Badía va posar en contacte la noia amb la Carla Vall, la seva parella, una advocada especialitzada en assumptes feministes. Per no deixar un rastre tan obvi, va desviar el cas a l'advocada Noemí Martí, però va ser Vall qui va organitzar la estratègia defensiva i el linxament mediàtic de Gordillo. Vall és una terminal mediàtica de Podem, molt activa a les xarxes socials i propera al ministeri d'Irene Montero. Segons ha explicat Nicola Pedrazzoli, accionista de referència de 'Principal', un càrrec de viola del ministeri va trucar perquè cessés fulminantment Gordillo.
Els Mossos, que de seguida van veure les imatges, no van donar credibilitat a la denúncia i no van detenir Gordillo, en contra del que sí que van fer, uns dies més tard, amb l'exjugador del Barcelona Dani Alves. A les imatges, que no han estat editades, com suggereix l'entorn de la denunciant, s'aprecia com la noia flirteja i balla amb Gordillo, buscant en tot moment, i trobant-ho, el contacte amb el denunciat. En un moment determinat, el director li posa la mà al cul Durant tres o quatre segons sense que la noia deixi de ballar amb ell ni faci cap gest de desaprovació ni disgust. Tot al contrari, continua alegrement dansant al ritme de la música i en clara complicitat amb qui ara acusa d'haver-la agredit. To continui, mentre la noia demana una consumició a la barra l'acusat li toca l'abdomen idurant un segon -explicat- té la mà a l'alçada de la vagina, sense arribar de cap manera, com consta a la denúncia, a ficar-li la mà per sota de la roba interior ni de bon tros a “masturbar el clítoris”. A tot això, la noia no només no expressa cap retret, sinó més aviat perquè el gust, perquè continua ballant amb ell a la mateixa sala, i fins i tot en una altra, on li proposa -segons Gordillo- anar al bany a rematar la feina , a la qual cosa l'acusat s'hi oposa. Les imatges no tenen àudio, i encara que es veu que una breu conversa té lloc, i la gestualitat de tots dos encaixa amb allò referit, no hi ha manera de comprovar-ho i per tant és només la versió del denunciat, sense que sàpiga la de la víctima .
Al cap de poques hores, despitada per la negativa de Gordillo, la noia es va convertir en flirteig en una agressió sexual que de cap manera s'aprecia a les imatges ni es pot ni tan sols arribar a imaginar.
A la segona denúncia, les imatges sonen igualment clares. Durant molta estona, es pot veure Saul Gordillo parlant amb la denunciant, que no presenta signes ni d'anar gaire borratxa ni d'estar drogada. Quan els seus companys li ofereixen acostar-la a casa els diu que no i es queda amb Gordillo xerrant i prenent una copa, reclinats precisament al taulell del “punt lila” de la discoteca. L'única cosa peculiar que s'observa a les imatges és que quan el director va al bany, la noia s'acosta a un altre noi, a qui no coneix de res, i després d'un breu intercanvi d'impressions li dóna un morreig sense excusa ni pretext. L'intercanvi de fluids acaba abans del retorn de Gordillo, que no s'adona de l'acte, i surt de la discoteca amb la denunciant per acompanyar-la a casa. Tant a les imatges preses a la discoteca com a l'exterior se'ls veu a tots dos passejar sense signes d'intoxicació alcohòlica ni molt menys de submissió química. Quan el denunciant arriba a casa seva, obre la porta jacerta a la primera amb la clau. Segons el relat dels Mossos, entra “somrient” al portal, i fins i tot fa el gest com d'acomiadar-se amiably del seu acompanyant –encara que aquest no arriba a pour. En qualsevol cas, la seva manera de procedir i compostura no és la d'una persona sota l'efecte de les drogues o que acaba de ser violada.
Molts periodistes catalans han vist les imatges de la sala Apol·lo i tots han expressat en privat la seva indignació per fins a quin punt contradiuen la denúncia. Cap d'ells -ni d'elles- no va sortir a donar la cara ia explicar la seva indignació privada amb la mateixa contundència que van condemnar Gordillo quan la denúncia es va donar a conèixer. Alguns d'aquests periodistes van plorar quan van veure les imatges en privat, en adonar-se de com havien estat injustes amb el periodista, a qui per descomptat no li van respectar la presumpció d'innocència. El periodisme català té un problema amb la llibertat. El mateix que té Catalunya, i per això el catalanisme i la societat en general han esdevingut uns insaciables col·leccionistes de derrotes. El periodisme que es fa a Catalunya és ideològic, sectari, victimista i molt covard. Alguns periodistes s'han negat a veure les imatges perquè consideren -sense veure-les- que la difusió de difusió pretén criminalitzar les víctimes. L'advocat de Gordillo, Carles Monguilod, dijous a la sortida de la declaració del seu client davant del jutge que “en els meus gairebé 40 anys de professió no havia vist mai unes imatges que desmentissin tant una denúncia”.
