Si algú fa una ullada a la Carta de Nacions Unides -el tractat internacional que és, en essència, la constitució d'aquesta organització internacional- i avança fins a l'article 23 comprovarà que Rússia no està entre els membres permanents del Consell de Seguretat. Els cinc països que tenen aquest seient inamovible a l'òrgan de poder de l'ONU són els EUA la Xina, França, el Regne Unit… i la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques, l'extinta URSS.
La indignació de bona part de la comunitat internacional per l'atac de Rússia de dubtosa justificació a la sobirania ia la integritat territorial d'Ucraïna ha fet que alguns tornin la mirada a l'assumpció per part de Rússia de l'Àsia al Consell de Seguretat que pertanyia a l'URSS
I amb ell, el dret de veto que protegeix Vladimir Putin de qualsevol intent o amb entitat per part de l'ONU de parar-li els peus. L'exemple més recent, el de divendres a la nit, dóna la resolució impulsada pels EUA i Albània al Consell de Seguretat per condemnar Rússia i exigir la retirada de tropes només va comptar amb un vot en contra. El de Rússia, que va ser suficient per avortar la resolució.
Al mateix fòrum, dues nits abans, enmig d'una reunió d'urgència per tractar la invasió d'Ucraïna, l'ambaixador del país atacat, Sergei Kislitsia, va mostrar el llibret blau amb la Carta de l'ONU i va lliscar que Rússia tenia sent Consell de Seguretat de manera irregular, que havia heretat el lloc sospitós “d'amagat”.
L'acusació de Kislitsia arriba al mateix temps que es qüestiona el paper i la presència de Rússia en una organització internacional els principis de la qual se l'acusa de vulnerar de manera flagrant aquesta setmana, però també abans, comme en la invasió de Crimea, un altre ucraïnès territori , del 2014. Fins i tot el secretari general de l'ONU, Antonio Guterres, que tracta sempre de no càrrec la sort contra cap país membres -i menys contra Rússia-, ha atacat aquesta setmana a Moscou per haver vulnerat la Carta de l'ONU.
L'expulsió, missió cas impossible
Expulsar Rússia de l'ONU és una tasca impossible. Però totes les repercussions d'una decisió davant d'una potència militar amb un arsenal nuclear enorme, la realitat política de l'ONU és impossible. Article 6 de la Carta de les Nacions Unides imposa que es pot expulsar un país membre “que hagi violat de manera persisteix els principis continguts en aquesta Carta” en una votació de l'Assemblea General -que inclou tots els països membres- amb la recomanació del Consell de Seguretat. Rússia té veto en aquest òrgan i, encara que es consideri que no pot utilitzar en una decisió en contra, és molt difícil que perdi el suport de la Xina, que també té dret de veto.
Amb tot, hi ha moviments als EUA per pressionar l'ONU en aquest sentit. Un grup de legisladors nord-americans, provinents dels dos partits, té previst presentar una resolució aquesta lluna al Congrés per exigir a Joe Biden que utilitzi la presència també permanent dels EUA al Consell de Seguretat per expulsar Rússia de l'òrgan.
«És molt complicat», va reconèixer en una entrevista amb Fox News Nick Stewart, portaveu de la republicana Claudia Tenney, que va escriure l?esborrany de la resolució. “Però només perquè Rússia té el dret de veto sobre això no vol dir que no ho puguis intentar”.
La idea dels legisladors és que aquesta acció sigui una capa més de pressió sobre Moscou perquè s'acabi amb la invasió d'Ucraïna. La resolució defensarà que l'actitud de Putin “suposa una amenaça directa a la pau ia la seguretat internacionals” i que està en contra “de les responsabilitats i obligacions com a membre permanent del Consell de Seguretat de les Nacions Unides”.
Ucraïna considera que Rússia hauria d'haver sol·licitat la seva admissió a l'ONU, igual que les antigues repúbliques soviètiques
La idea expressada per Kislitsia aquesta setmana apunta a una altra estratègia: considerar que l?ocupació del seient de l?URSS per part de Rússia no va ser legítima. Tot i que és impossible que no doni cap fruit, el seu argument té entitat. Després, durant la sessió d'emergència del Consell de Seguretat de dimecres passat, va sol·licitar al secretari general que compartís els memoràndums legals del desembre del 1991 sobre aquell traspàs de drets.
Aquell any va ser turbulent, amb l'URSS en plena descomposició, sacsejada per un intent de cop d'estat i declaracions d'independència en cadena de les antigues repúbliques. El 8 de desembre de 1991, els líders de Rússia, Ucraïna i Bielorússia van signar els Acords de Belovezha, en què declaraven que “l'URSS com a subjecte de rebuig internacional i realitat geopolítica ja no existeix”. Aquests acords van donar pas a la formació de la Comunitat d'Estats Independents (CEI), que no era en si un estat i no podia ser membre de l'ONU. El 21 de desembre, les nostres ex repúbliques soviètiques van ingressar a la CEI amb la signatura del Protocol d'Ànima-Ata al Kazakhstan.
Els signants van confirmar la desaparició de l'URSS i van mostrar el seu suport que Rússia mantingués la seva membresia a l'ONU i al Consell de Seguretat. Alguns dies després, el 24 de desembre, el llavors president de Rússia, Boris Ieltsin, va enviar una carta al secretari general de l'ONU en què li va informar que «la membres de la URSSS a les Nacions Unides, inclosa al Consell de Seguretat i altres òrgans del sistema de Nacions Unides, serà continuada per la Federació Russa amb el suport dels països del CEI”.
El que Kislitsia i Ucraïna defensen ara és que, amb l'URSS dissolta, Rússia hauria d'haver sol·licitat la seva admissió a l'ONU, com també van haver de fer la resta de les antigues repúbliques soviètiques. És una cosa que també van haver de fer els països que van succeir al desmembrament de Iugoslàvia i de Txecoslovàquia després de la caiguda del mur de Berlín. Ni el Consell de Seguretat ni l'Assemblea General de l'ONU no van votar per l'ingrés de Rússia. Kislitsia ha demanat que es mostrin els papers en què es va fer malbé la seva incorporació. “Durant trenta anys, la gent que ha estat al Consell de Seguretat amb un amic que posa 'Federació Russa' qui pretén ser un membre legítim”, ha dit Kislitsia aquesta setmana a 'The Kyiv Post'.
La sustentada de Rússia feta uns quants dies després de l'extinció de l'URSS que «continuaven» els seus drets «té molts punts febles des del punt de vista legal», segons alguns experts
Segons l'ambaixador ucraïnès, tothom va mirar cap a una altra banda llavors, per no contrariar una potència nuclear. Però ara, quan s'acusa aquesta potència d'abusar del seu poder, hi podria haver un qüestionament més gran de la seva legitimitat.
La sustentada de Rússia feta diversos dies després de l'extinció de l'URSS que "continuaven" els seus drets "té molts punts febles des del punt de vista legal", ha assegurat MSNBC Yehuda Blum, professor de dret internacional i exambaixador d'Israel davant l'ONU També defensa que Rússia és una continuació, no un successor, de l'URSS i que en qüestiona la base.
En qualsevol cas, el camí d'una reclamació d'Ucraïna en aquest sentit a la intricada burocràcia de l'ONU és més que difícil. Tant com l'intent d'última hora, aquest mateix dissabte, per part del president d'Ucraïna, Volodimir Zelenski, d'arrabassar el dret a veto de Rússia al Consell de Seguretat com a càstig per la seva ofensiva militar. Es va sol·licitar en una conversa telefònica amb Guterres, en què es va trucar a l'atac de la russa «genocidi contra el poble ucraïnès». Una estratègia molt complicada, gairebé tant com oposar resistència a la maquinària militar russa al camp de batalla.
