SEGUIR
At the Federació d'Associacions de Dones Separades i Divorciades, l'associació Dones per a la Salut i ADDAS, l'Associació d'Atenció a Dones Agredides Sexualment (el seu original en català és Associació d'Atenció a Dones Agredides Sexualment) les avalen més de trenta anys de ajuda la dona en situació de vulnerabilitat. Maltractades, violades, han patit incest, matrimonis forçats o mutilació. Comparteixen un passat comú i un futur immediat gairebé idèntics, molt borrós: totes tres donen veu al descontentament d?una infinitat d?entitats socials que denuncien el transvasament de fons subsidiats a través del doble tram de l?IRPF i de l?Impost de Societats. És l'anomenat 0.7unificat, que administra l'Estat, a través de la Secretaria de Drets Socials i les autonomies en proporció del 80-20% i que reparteixen ajuts per al manteniment de les entitats solidàries.
“Si no comparteixes la ideologia de Podem, els dos ministeris (Igualtat i Drets Socials) afavoreixen altres col·lectius i les seves plataformes en perjudici de les pioneres i amb més trajectòria a Espanya, però llunyanes a les seves idees”, diu ABC Soledad Muruaga, Presidenta de Dones per a la Salut.
Els fons han arribat, per primer cop a la història de tots els governs d'Espanya, amb gairebé mig any de mora. Les institucions d'ajuda social els estan percebent des del maig i encara són les corresponents al 2021. En obrir el sobre de notificació per l'Estat, denuncia aquest mitjà Ana María Pérez del Campo, presidenta de la Federació de Dones Separades i Divorciades, es va trobar amb una 'asfíxia d'un 71% menys d'aportació'.
Ana María Pérez del Campo – GUILLERMO NAVARRO
Muruaga ho va ratificar. Ha rebut 85.000 dels 250.000 euros que permetien mantenir els tres programes de recuperació i atenció psicològica de dones en situació de fragilitat. “És un 70% menys. El pitjor és que hi ha més diners que altres anys, i tot i així, som moltes entitats les que ens veiem en aquesta greu situació”.
Que hi ha més quantia pressupostada ho va confirmar la Plataforma del Tercer Sector: “En la darrera convocatòria del 0.7%, de l'any 2021, en termes generals es va trobar una millora del sistema. Alhora el 65% dels programes presentats han obtingut finançament (a la convocatòria anterior van ser un 56%). Així mateix, la taxa mitjana de cobertura en el finançament dels projectes creix fins al 31% (10 punts percentuals més que el 2020). Tot i això, la demanda (227 milions d'euros) és molt vegades superior a la cessió”. Continua: “D'altra banda, hem detectat que durant els darrers anys el cost mitjà per programa ha anat disminuint. Tot i això, tenint en compte el major nombre de programes i, sobretot, l'augment dels fons a distribuir, ens trobem que el cost mitjà per programa ha crescut fins als 87.300 euros, fet que suposa uns 28.400 euros més que l'any anterior». Fonts d'aquesta plataforma confirmen que el retard acumulat sí que posa en dificultats nombroses entitats.
Conseqüències de la 'destralada'
Després de la destralada, Dones per a la Salut es veu obligada, després d'acomiadar tres treballadores, a desprendre's de la seva seu a l'avinguda Alfonso XIII de Madrid i marxar de lloguer a local petit al carrer Colòmbia de la capital. Amb allò percebut per la venda de l'immoble, Muruaga visualitza que “sobreviuran com poden els propers 2-3 anys”. Perquè altrament “es deixa moltes d'aquestes dones abandonades”, va protestar.
Pérez del Campo no amaga el seu profund enuig amb les ministres Ione Belarra i Irene Montero, a qui més d'una vegada en públic ha enlletgit les seves polítiques 'queer' en contra del feminisme. “Precisament les que es presumeixen de defensar les dones copejades per violència de gènere ens tallen l'aixeta a les institucions pioneres, mentre que els últims dies veiem com Espanya apareix sembrada de cadàvers per crims masclistes. No és casualitat, el sistema no funciona i passen aquestes coses quan baixa el nivell de defensa de les dones. A sobre les que vetllem per elles ens ofeguen”.
El cas és paradigmàtic. Després de deu anys de gestió i del major i primer centre del país de recuperació d'atenció i integral de dones i fills víctimes de violència de gènere i mantenint ocult el seu emplaçament per no revelar-ho als agressors, aquesta setmana un ajuntament madrileny ha fet pública la ubicació del lloc (cometent una greu imprudència) com a crit d'auxili per l'escassetat de recursos. "Perilla la seva continuïtat", va alertar el consistori, que va afegir que per primera vegada des del 1990 i després d'assistir a 700 dones i 800 menors un servei feminista tan essencial "està en greu risc de desaparició" per decisió del Govern. «La violència dura, i el servei és essencial», va desafiar l?ajuntament els ministeris de Podem.
La històrica feminista Pérez del Campo resisteix. No vull ni sentir parlar de comiats. “Tenim 50 famílies ara mateix a dins, 42 dones. No les podem deixar llençades. Seguirem com sigui”, assevera, alhora que agraeix a les treballadores del centre que han estat quatre mesos sense cobrar. “La Comunitat de Madrid sí que ens ha donat 60.000 euros i dins del termini. La quantitat que hem percebut ara de l?Estat és ridícula per mantenir les plantilles de psicòlogues, educadores, treballadores socials i servei jurídic. Aquesta 'gent' s'ha proposat tancar el centre [encàrrec a les ministres morades], però els recordo que les dones votem. és una persecució”.
El primer refugi de dones maltractades al país, obert des del 1990 en un municipi madrileny – G. NAVARRO
En el tercer exemple, ADDAS, l'objectiu de les seves ires és la Generalitat de Catalunya i el sistema pervertit: “És violència institucional”, agita Gloria Escudero, coordinadora de l'associació pionera per ajudar dones agredides sexualment en aquesta autonomia. Han tret la calculadora perquè veuen una amenaça seriosa a la seva pervivència. “No tenim liquiditat”, assevera Escudero, després de percebre per al manteniment i lloguer de la seu per un any 12.000 euros de l'Ajuntament de Barcelona i 5.000 de la Diputació. Per un error «tècnic», han estat exclosos de les aportacions públiques de la comunitat-Estat. “El sistema està concebut d‟una manera que no funciona, ha de prestar serveis a temps passat, a cegues, sense rebre encara l‟ajuda de l‟any anterior. És un problema crònic, agreujat aquest any pel retard desorbitat”, reconeix aquest diari. De moment, aquest juny i després de 30 anys de feina ininterrompuda se n'han anat “totes les treballadores a un ERTE”, es queixa.
“Acompanyar psicològicament i jurídicament 350 víctimes de violència sexual de mitjans cada any requereix més diners. Per primera vegada tenim persones en llista d'espera i vuit dones violades que ara ja no hem pogut ajudar”, clama.
