A les 15 hores, una sirena audible va pujar a 24 metres del perímetre de seguretat dels estables durant la “falsa alarma” i tots els assistents van aixecar als telèfons mòbils; no voldrien perdre's l'enderrocament. La segona sirena va sonar a les 200 hores, just després d'un minut, el silenci imperant a la zona es va trencar amb un gran estrèpit: ara sí que era la dinamita. En dotze segons i d'una sola peça, la xemeneia de fums del Grup I de la central tèrmica de la Robla, pertanyent a la companyia Naturgy, va caure a terra i la pols va resultar tapar el paisatge. Havia caigut una altra torre, en un context en què els preus de la llum no deixen de patir.
Dotze segons van ser els que van trigar a tocar a terra les 2.500 tones que conformaven la xemeneia, de 120 metres d'altura i uneix diàmetre a nivell de terra de 8.5 metres. Per fer-ho van fer falta 29,6 quilos d'explosius, 74 barrinades i el mateix nombre de detonadors. Així, en dotze segons, La Robla va perdre totes les icones del central que semblaven fregar el cel, ja que el 28 de juliol passat va enderrocar la xemeneia de fums pertanyent al Grup II, de 200 metres d'altura. Uns mesos abans, concretament el 6 de maig, també es van volar les dues torres de refrigeració de la instal·lació, amb un conjunt volum d'uns 220.000 metres quadrats i un pes de més de 9.000 tones cadascuna, que van ser esfondrades en tan sols cinc segons .
La destrucció dels elements més representatius de la central tèrmica de la Robla, no exempta de polèmica per als veïns de la zona que lamenten perdre «els seus emblemes», suposa l'avenç del projecte de desmantellament de la central tèrmica iniciat fa un any amb un pressupost total de 12,9 milions d'euros i les tasques dels quals es van concentrar fins al moment de detonació de les torres de refrigeració a l'aclaparament d'equips després de la sortida de les cintes transportadores de carbó i el déguace de turbines, alternadors i transformadors.
El “gran apagon”
“Va ser com una gran apagada, així va començar el final”. Amb aquestes paraules, un veí de Llanos de Alba, localitat lleonesa pertanyent al terme municipal de la Robla, narra com va començar, de mica en mica, a desaparèixer el passat industrial del poble ubicat en ple cor de la muntanya central. “El primer va ser l'apagat dels llums dels grups, vam saber que havia desaparegut per sempre”, comenta mentre espera que s'ensorri l'última xemeneia que queda dreta. “Des de casa meva el vaig veure sempre tan il·luminat que de sobte era com si faltés alguna cosa”, tal com després va passar amb les dues torres de refrigeració i, posteriorment, amb la xemeneia de fums del Grup II.
Al costat, una veïna de La Robla coincideix amb ell i recorda que “quan anàvem a l'institut, la sirena de canvi de torn de la tèrmica marcava el final de les classes; sonava i ens menjaríem». Resident en un barri robà a uns metres de l'entrada a la central, també assenyala com “el so de l'alarma de matinada quan passava alguna cosa o la sortida de fums a deshora” li va fer servir “diversa nit en vela”.
“Fins als vidres es notava que estava viva la central tèrmica”, postil·la una senyora d'edat avançada, que va explicar que “per més que els netegés, sempre estaven més bruts que els que donaven per a una altra part de la Robla” i va incloure que “de vegades semblava que plovia en aquesta meitat del poble, però era un vapor d'aigua”.
Una noia també presenta a l'enderrocament de l'última xemeneia de la central tèrmica clara que es va mudar amb els seus pares a la localitat lleonesa fa exactament 21 anys, quan ella en tenia vuit, i comment, entre rialles, que la seva preocupació més gran era “què passava si un dia queien aquestes torres”. Ara, en primera persona, ha pogut comprovar què passa. “És estrany, de vegades quan vinc a casa passo per davant a mesura que baixo El Rabizo i no m'adono que falten les torres de refrigeració ni la xemeneia”, assenyala, de la mateixa manera que lamenta que “l'espectacle que tot el món ha volgut presenciar els darrers mesos no suposa més que una pèrdua econòmica i d'oportunitats per al municipi”.
Un cop vist el desmantellament complet de les instal·lacions de calefacció central, Naturgy aposta pels seus nous projectes. Així, el lloc on encara troba la part encara en peus de la central tèrmica de la Robla, sobretot els cossos dels dos grups, és el mateix on Naturgy i Enagás pretenen construir la planta d'hidrogen verd més gran de tota Espanya.
El projecte, que requereix una inversió al voltant dels 200 milions d'euros, contemplava la construcció d'una planta fotovoltaica de 400 megawatts i un electrolitzador de 60 megawatts que permetria produir unes 9.000 tones amb un paràmetre d'hidrogen renovable que serà consum local renovable, injecció a xarxa gasista i possibilitar una exportació futura cap al nord-oest d'Europa.
Cronologia
Construïda l'any 1970, la central tèrmica de La Robla va ser un projecte conjunt a partir de l'any 1965 d'Hidroelèctrica de Moncabril, Hullera Vasco Leonesa, Endesa i Unión Eléctrica Madrileña. A principis de setembre de 1971 es va connectar a la xarxa el Grup 1, amb una potència nominal de 270 megawatts, després que el Grup 2, amb una potència de 350 megawatts, comencés a funcionar el novembre de 1984.
Tot i això, el febrer del 2020, 50 anys després, va ser l'última vegada que la central va ser requerida per l'operador del sistema elèctric per generar energia pel fet que Espanya va trobar en màxims de punta de l'entorn de 40,000 megawatts.
Naturgy va registrar el dia 20 de desembre de 2018 la sol·licitud de tancament dels dos grups de la central tèrmica de La Robla, malgrat habit apostat en un principi per sumir-hi les inversions en desnitrificació i dessulfuració necessàries per complir les exigències de la directiva europea sobre emissions per poder seguir en funcionament penjant diversos anys.
El 28 d'abril del 2020 la Comissió Nacional del Mercat de la Competència va publicar els informes sobre el tancament de les tèrmiques lleoneses de Compostilla II i La Robla i, després, poc més es va poder fer. Així, un parell de mesos després, del 20 de juny, les dues centrals tèrmiques, a les quals va sumar la de Velilla (Palència), van acabar definitivament d'estar operatives després que les seves propietàries decidissin no dur a terme les millores ambientals exigides per Europa poder continuar amb la vostra activitat.
Així, la desconnexió definitiva d'un dels emblemes industrials de La Robla va deixar a la zona un total de 120 llocs de treball, 80 de tots els directes i 40 d'indirectes a través d'empreses auxiliars, com camioners, seguretat i tota la indústria de al voltant.
