SEGUIR
"L'alarma social pel preu de llum està totalment justificada". Corria el 8 de setembre del 2021 i el secretari general de Comissions Obreres -«Les primeres, les primeres», deia el lema en temps de Marcel·lí- sembla que havia sentit la gravetat de la situació. Almenys això faria indicar el comentari quan el megawatt estava a 135 euros i l'única alternativa que es va oferir al consumidor per part del Govern era «planxar o posar la rentadora de matinada». Malgrat això, i malgrat que el preu ha arribat a estar sis vegades més alt, el sindicat comunista no ha convocat una sola manifestació contra aquest llangardaix a la factura de la llum, no sembla que
això suposava lleu retret al “Govern de progrés”.
Va passar tot el contrari que el 2017, amb Mariano Rajoy a La Moncloa, quan només aquell febrer van convocar fins a quatre jornades de manifestacions (entre els dies 19 i 23), amb no menys de 40 marxes per tot Espanya, per protestar per la pujada de la llum. En segon lloc, les protestes d'UGT, per al secretari general de les quals, Pepe Álvarez, “l'increment és absolutament insuportable per a una molt important dels ciutadans i ciutadanes d'aquest país”. De 'les ciutadanes', res no va sortir de sobre del seu fulard. El megawatt estava llavors a 87 euros, no a 700 com ha arribat a estar amb Sánchez sense que ni Sordo ni Álvarez s'arrenquessin a treure el megafon i la placard davant aquella “incredible insensibilitat del Govern de la dreta”. Altres dades il·lustratives: quan CC.OO. i UGT van manifestar contra la rejonada de Rajoy a la butxaca de les famílies, la inflació era de l'1,1%, és a dir, set vegades menys que la pujada dels preus d'aquest febrer mentre Álvarez es feia el son i Sordo, el do Tancredo.
Inexplicable? No tant… Tornem al 2021 per escoltar-ho tot. Dos mesos després que Sordo digués això de l'“alarma social”, cap al setembre passat, aquell novembre el Govern va anunciar que tornava ha patit la subvenció anual als sindicats, fins als 17 milions d'euros, rècord tan històric com el del preu de la llum El sanxisme, sens dubte, trenca barreres, al cèsar el que és del cèsar… Es va tractar de la secunda pujada consecutiva ja que l'exercici anterior ja havia elevat el momi sindical a 14 milions des dels 8 i escaig on el va deixar Rajoy.
En aquest assumpte, Álvarez i Sordo ja s'han convertit en poc més que un duo còmic, ja que desperten un somriure enterredor quan tracten de justificar el seu clamorós silenci d'aquest temps mentre creixia a més del doble els diners públics que van rebre les dues centrales i la “ pobresa energètica” que ells denunciaven a l'era de “Rajoy, l'insensible” era gairebé xavalla respecte al preu de l'energia en temps de “Pedro, el guapo”.
Ara, sis mesos després, la vigília del Dia Mundial del Somni, el somni i el senyor Tancredo sembla que desperten i convoquen per fi una manifestació per d'aquí a una setmana. Però no, no busquin ni un sol retrets al Govern a la pancarta, el·lípticament la culpa serà de la UE, igual que per a bona part de l'esquerra, la NATO és culpable de les bombes putin als hospitals d'Ucraïna.
