el retorn de governar les autonomies de què renega

robert mandraSEGUIR

Gener de 2014: Vox es presenta com a nou partit a Espanya amb soflames contra les autonomies i reivindicació de l'Estat centralista i unitari, “fort i eficient”. Entre aquestes receptes principals, s'abandonarà la supressió de l'Estat Autonòmic, aquesta titlla d'“intent fallit”, “políticament immanejable i financerament insostenible”. Octubre del 2021: Vox presenta la seva 'Agenda Espanya', i la supressió de les autonomies segueix apareixent entre els pilars identitaris del partit de Santiago Abascal. "Quaranta anys d'assaig autonòmic ens han deixat una comunitat política dividida en 17 regnes de taifes, un enorme caos administratiu, llaços afectius debilitats i un país summament desigual", diu aquest document en què Vox fa referència a l'Estat de les Autonomies com el "Enemic de la rica diversitat d'Espanya".

Però només quatre mesos després, el 13 de febrer passat, Abascal va requerir al PP entrar al Govern de Castella i Lleó, després dels resultats aconseguits aquell dia a les eleccions autonòmiques.

Vox, amb 13 escons, s'ha convertit en força decisiva en aquesta regió i el seu líder demana comandament en plaça a la Junta de Castella i Lleó, un dels “17 regnes de taifes” dels quals renega. "Vox té el dret i el deure de formar govern a Castella i Lleó", "exigim respecte al veredicte del poble sobirà", va clamar Abascal la nit electoral del 13 de febrer, mentre reclamava per al seu candidat autonòmic la vicepresidència regional. Vox segueix exigint la seva entrada al govern com a condició per pactar amb el PP l'Executiu de Castella i Lleó. El popular Alfonso Fernández Mañueco, no obstant, es resisteix a governar en coalició amb Vox. La negociació continua oberta.

Devolució d'habilitats

Vox encara així el seu particular laberint territorial entre la dita i el fet. I no ho té fàcil per sortir airós, a la vista del programa de màxims que fa anys que pregona contra l'autonomia. El més que ha acceptat en els seus postulats és admetre una solució “transitòria”: que mentre lluita per acabar amb el model autonòmic, i fins que no hi hagi una majoria política suficient per reformar la Constitució en aquest particular, es vagin desmuntant les autonomies. Com? Amb més “fortalesa” de l'Estat; amb l'eliminació significativa de les “estructures administratives elefant de les comunitats autònomes”; incloent-hi la "devolució a l'Estat de les competències d'educació, sanitat, seguretat i justícia". Ja ho deia el seu programa marc de les autonòmiques del 2019, i ho reiterava l''Agenda Espanya' que els d'Abascal es van presentar poc abans de les eleccions de Castella i Lleó. En aquest document programàtic recent, Vox insisteix en la “devolució immediata” de les grans competències autonòmiques.

“El nostre Estat autonòmic és políticament immanejable i financerament insostenible”, va proclamar el manifest fundacional de Vox, el 2014

Mentre Vox ha estat una reducció sense quota de govern, aquest discurs ha estat una de les seves cartes electorals. Però, ara que demani comandament a la plaça en un executiu autonòmic, s'enfronta a l'espinós repte d'encaixar el seu discurs amb l'exercici d'un poder institucional en què ha dit insistement que no creu i que ha de desaparèixer.

Promeses i poder autònom

Més enllà de les grans reformes que ha estat proclamant –destruction del model autonòmic o la devolució de competència esmentada que són la raó de ser de l'actual poder regional–, si Vox pacta amb el PP a Castella i Lleó el seu programa es confrontarà amb la realitat . Els d'Abascal es van comprometre a eliminar els càrrecs públics, aprimar-se les estructures polítiques autonòmiques i podar el sector públic regional amb la liquidació d'organismes i ens. Aquestes són altres de les receptes que Vox propugna des de la seva fundació i, ara, per fer-les efectives, té ocasió d'exigir-les al PP en el seu pretès acord d'investidura i govern a Castella i Lleó. Cal veure.

Programa de les eleccions generals del 2015: "El model d'Estat de Vox és: un sol Govern i un sol Parlament per a un sol poble sobirà"

Fa uns dies, l'expresident de Govern i exlíder del PP José María Azna va retreure al partit d'Abascal que exigeixi governar Castella i Lleó mentre repudia el model autonòmic. A Vox, no obstant, diuen que una cosa no està renyida amb l'altra, que mentre el seu objectiu de l'Estat unitari no sigui legislativament possible, han de participar en l'actual model per poder defensar les seves propostes de gestió, també en matèria autonòmica. El contrari els col·locaria extramurs del sistema, sense capacitat de competir en igualtat amb el restaurant de partits, no només des del punt de vista polític sinó també financer.

Al seu programa 'Agenda Espanya' (octubre del 2021) Vox urgeix a instaurar l'Estat unitari davant els «17 regnes de taifes» de l'actual model autonòmic

El poder autonòmic gestionava al voltant del 35% de tota la despesa pública –sense comptar els fluxos de deute– i administrava les grans àrees de Salut Pública i Educació. També cal tenir en compte que els partits amb representació institucional reparteixen uns 60 milions d'euros a l'any en subvencions de governs i parlaments autonòmics, segons el darrer informe publicat pel Tribunal de Comptes sobre les arcades dels partits. A més, a aquests fons se sumen les subvencions electorals que reben quan hi ha comicis.

Els seus 74 escons autonòmics

A la pràctica, pesa sabia discurs contra les autonomies, Vox fa temps que participa d'aquest entramat. A les eleccions autonòmiques del 2019 va ser quan es va obrir pas als parlaments regionals. Actualment, amb els 13 escons que ha guanyat a Castella i Lleó, Vox ocupa 74 dels 1.203 seients que sumen els autonòmics legislatius. El 2019, va ser decisiu a la investidura del president andalús Juan Manuel Moreno Bonilla (PP), l'any passat va apuntar la investidura d'Isabel Díaz Ayuso a la Comunitat de Madrid, i ara és crucial perquè el PP segueixi governant a Castella i Lleó. Els únics parlaments regionals en què Vox encara no té representació són els d'Extremadura, Castella-la Manxa, Galícia, Navarra, la Rioja i les Canàries.