Inversament that Raphael, Mateu ha abandonat el rostre angelical en aquest fenomen que no és només l'edat, sinó allò que la indústria i ell, com a creador, li demanen en la seva forma de representar davant del món. No un qualsevol compon per a si o per a Juan Magán, però Abraham Mateo no és producte de l'èxit, sinó del detall mínim. Per això també produeix i qui en diu “el Justin Bieber espanyol” no erra gaire.
La joventut ho imitava. A les principals ràdios ia les discoteques més perduda aquesta música. S'ha 'arrejuntat' artísticament amb Jennifer Lopez o 50 Cent, fites que més aviat l'acosten a Julio Iglesias. A tots dos els un amor per la potencialitat de Madrid i d'Espanya en llatí.
Tot i això, Mateo no ha perdut l'accent illenc, i va de seu que no el perdrà per molt que trepitja Miami o Nova York. De fet, ha viscut molt Madrid i no veu que la capital, en això de ser epicentre llatinoamericà del so, vagi molt al darrere a la mateixa Miami.
Andalús, canyella (natural de l'Illa de San Fernando), no només li queda l'accent. També és costum d'obrir-se pas a encaix i portar-se a la família, a qui l'entrevistador coneix mentre aprofundeix al Madrid d'Abraham Mateo.
Abraham Mateo estrenant casa madrilenya – ARXIU DE L'AUTOR
Lloc i data de naixement.
Bona manera de començar l'entrevista, 'illo'. Vaig néixer a 25 d'agost de 1998. A la Illa de San Fernando, Cadis. Ser canyella.
Amb quina edat va arribar a Madrid?
Amb 16 anys. Me'n recordo el dia que vaig arribar perquè al final el que vaig estalviar quan estava de gira ho vaig invertir a comprar-me una casa a Madrid i portar la meva família aquí. No esperava aconseguir-ho tan aviat. Va ser, i et sóc sincer, un moment increïble. Dels que et marquen per sempre.
Quina impressió tenia abans de la capital?
Madrid em va imposar molt de respecte. Psss, no sé… Només amb esmentar el número em posava fins i tot nerviosa. Un altre accent, una altra velocitat. Estem parlant del centre d´Espanya.
Com el tracten aquí?
Jo estic molt a gust encara que trobe a faltar la meva terra. Aquí em sento bé, es prova el temps i hi ha un ventall de possibilitats molt i molt gran. També de cara a allò internacional.
Amb allò d'“internacional”, es refereix a Miami, Nova York, Londres…?
Ja sigui.
Reformul. Madrid, Miami, Nova York o Londres?
Elegyria Miami per feina. Per plau Nova York, és un somni ser-hi i m'encanta Nova York.
Abunda en allò de “internacional”.
Cada cop està més de moda el que fem al nostre país. I ens ho hem de creure. Donem que parlar. Estem fent una molt bona feina. Els artistes estan oferint propostes molt interessants. Miami i Llatinoamèrica fixen en nosaltres. Nosaltres tenim una cosa única: les nostres arrels. Les nostres arrels andaluses, espanyoles. Aquests nostres fa ser cool. Tenim un gènere propi. I Madrid ho exporta. Hi ha molt exponent del que és 'cool' llatí.
Madrid pot ser la nova Miami?
Ho pot ser. És clar que sí. Hi ha molts artistes que aquest desig ho porten al seu terreny. Hi ha molt de talent. Inclòs a Miami està fer-se càrrec del que ha passat.
És aquesta bona ciutat per a la música?
Ja sigui. Tot i que influeix molt el tipus de música que vulguis fer, és bona ciutat. Del millor.
Quina és la millor vindria de Madrid?
A mi m'agrada molt el pop/rock. Un estil més nostre. Això també és el que agrada. Quan alguna cosa és autèntica i és de veritat. Aquí tenim artistes com Juan Magán, Alejandro Sanz… Això es veu que funciona.
To a senyor de Miami, i tornem a Miami, què se li diu de Madrid?
Diria que Madrid és molt autèntic, que t'inspira, que es pot fer de tot perquè hi ha de tot. Té llocs absolutament per a tothom. Són un lloc que odies per sentir-te viu. T'incentiu per treballar. Incentives la il·lusió.
On es trobarà amb les muses?
Hi ha molts llocs que m'inspiren. La Gran Via em porta molts records. Vaig estar molts mesos en un hotel de Gran Via. És molt emocionant. Vaig anar amb la meva mare i en aquest carrer vaig conèixer el meu primer amor. També El Retiro, quan venia de més petitó.
Poseu almenys 'però'.
L´estiu. L'agost madrileny és difícil. És com ficar-te a l'infern, sense ningú a les voreres.
Quan tenen aquests carrers de Cadis?
En l'aspecte personal, l'humor és diferent, encara que n'hi ha de tot. Però a Madrid em sento molt bé. També influències que porto venint des de petit.
A l'entrada de l'hotel, l'hem retratat al costat té un neó que diu “Madrid me mata”…
Sí, Madrid et mata; et mata dun cop de calor a mitja tarda.
