Menys de quatre mesos després que l'Executiu de Sánchez culminés la transferència de les competències penitenciàries a Euskadi, el Govern basc ha concedit els vuit primers tercers graus a tres presos d'ETA. Entre els beneficiats es va trobar un dels històrics caps de la banda terrorista, José María Arregi Erostarbe, àlies 'Fiti', que va ser condemnat per delictes de terrorisme i assassinats. Era primerenca de la copa d'ETA esdevinguda el 1992 a l'operació policial de Bidart (França), que va escapçar l'organització etarra i va suposar el principi del seu declivi.
L'Associació Víctimes del Terrorisme (AVT) ha anunciat que serà sol·licitada per la Fiscalia de l'Audiència Nacional que està revisant aquests tercers graus concedits a 'Fiti' ia set presos més d'ETA per part del Govern basc.
L'exlíder d'ETA José María Arregi Erostarbe, àlies 'Fiti'
El tercer grau carcerari suposa, a la pràctica, un règim de semillibertat. La seva concessió a aquests vuit presos d'ETA ha estat revelada per Europa Press, que cita fonts coneixedores d'aquests expedients. El Govern basc va assumir de manera efectiva la gestió de les presons basques l?1 d?octubre de l?any passat. Era una reivindicació històrica del nacionalisme basc que, finalment, ha fet valdre en el marc dels acords entaulats amb l'Executiu del PSOE i Unides Podemos.
Les mateixes fonts han indicat que, al mateix temps que ha donat llum verda al tercer grau per a aquests vuit presos d'ETA, les autoritats basques han denegat la progressió de grau a 26 reclusos més de la banda.
Des que va assumir la direcció de les basques presons, el Govern presidit per Íñigo Urkullu (PNB) ha autoritzat canvis de grau penitenciari al voltant de 150 presos, però cap no era d'ETA. Els vuit als quals ara s'han concedit són els primers que es beneficien d'aquestes mesures administrades des de l'Executiu d'Euskadi.
Arregi Erostarbe, 'Fiti', és el renom més gran dels vuit als quals s'ha concedit aquest règim de semillibertat. Té 75 anys i va ser traslladat a la presó de Sant Sebastià després d'haver estat ingressat a les d'Alacant i Astúries. Va ser condemnat a 30 anys de presó per delictes de terrorisme i diversos assassinats. Va complir les tres quartes parts de la pena el juny del 2019, i havia acceptat la legalitat penitenciària, reconegut el dolor causat i manifestat per escrit el rebuig a l'ús de la violència, amb el compromís de fer front al pagament de la responsabilitat civil. El 2018, després de la dissolució de la banda, va escriure una carta demanant perdó a les víctimes.
Un altre dels beneficiats per aquests tercers graus concedits pel Govern basc és Mikel Arrieta Llopis. Va ser traslladat del centre penitenciari de Sòria de Martutene, a Sant Sebastià. Nascut el 10 de setembre de 1960 a la capital guipuscoana, va ingressar a la presó el 19 de gener de 2000 i compleix una condemna acumulada de 30 anys pels delictes d'assassinats, intents, receptació i utilització il·legítima de vehicle de motor. Va complir les tres quartes parts de la condemna el juliol del 2020.
Arrieta estava pagant la seva responsabilitat civil, va exigir la legalitat penitenciària, va rebutjar la violència i va remetre escrits en què va mostrar el seu respecte pel dolor de les víctimes dels seus delictes.
En l'actualitat, 84 reclusos de l'organització terrorista compleixen condemna a Euskadi, dels quals aquests dos, a més de sis més –amb penes menys greus–, passaran al règim de semillibertat després d'habiter mostren penediment a través de cartetes individualitzades.
