La polèmica antiinflacionària ha estat abordada per l'administració Biden al centre dels debats celebrats aquesta setmana al Fòrum Econòmic Mundial de Davos. La norma, que es preveu que pugi a 400.000 milions de dòlars en crèdits fiscals per potencialitzar la reversió de les empreses en transició ecològica, ha acabat amb l'encobriment de les autoritats i empreses europees, per a l'augment de la protecció que porten les parelles a les mesures. A Europa es valora l'aposta de l'Executiu democrata per la lluita pel clima i les energies verdes, però denuncia que les condicions que es fixen per poder rebre aquests ajuts violen les normes del comerç internacional i poden danyar les companyies europees. Als 27 els preocupa que les seves empreses no tinguin accés a crèdits fiscals que podrien beneficiar fabricants d'autocars nord-americans, com Tesla i Ford, és que la nova llei ofereix aquests ajuts amb la condició que els components ecològics es fabriquin a Amèrica del Nord. Davant d'aquesta situació, que no és tan diferent de l'aposta de Trump per l''American First', els polítics europeus tenen dues opcions, i per totes dues estan apostant: negociar amb els Estats Units perquè modifiqui alguns aspectes de la norma i eviteu-ho que considerant competència deslleial entre aliats i, per tant, evitar una guerra comercial; però alhora copiï algunes d'aquestes mesures i aprovi incentius per a les firmes europees en condicions a les nord-americanes. I en aquest sentit, la mateixa Ursula Von der Leyen va anunciar dimarts passat un pla d'inversions en indústries “netes” per contrarestar l'impacte de la llei de subsidis verds nord-americà a l'economia comunitària. Amb aquest Pla Industrial del Pacte Verd, com l'anomena Brussel·les, pretén reformar la normativa d'ajuts d'Estat, eliminar la burocràcia, millorar les autoritzacions, crear un fons d'inversió sobirà, que es pugui invertir en projectes estratègics i millorar els subsidis Lloables objectius, però per això el primer que cal fer és agilitzar la posada en marxa del propi pla, perquè mentrestant, les nostres empreses estan en dèvent. Així ho van demanar a Pedro Sánchez els presidents de companyies espanyoles que es van recuperar amb ell a Davos. “Europa must rejustar la regulació i emular els Estats Units per atraure inversió”, el van transmetre al president, que sembla que s'ho va prendre de debò. De fet, en una entrevista amb la CNBC, el president espanyol va defensar la normativa nord-americana per lluitar contra la inflació i, en lloc de denunciar el proteccionisme i la possible competència deslleial, va advocar per copiar algunes de les mesures. “Necessitem reformar alguns aspectes interns de les nostres polítiques industrials com les ajudes estatals, la reducció de la burocràcia, i hem d'enviar un missatge a la indústria de tot el món per convèncer-les que Europa, i per descomptat Espanya, és un bon lloc parell ubicar». Una sorprenent transformació de Pedro Sánchez en aquest intent d'atreure els que no fa gaire qualificava de “poders ocults”. De fet, aquesta declaració d'intencions està molt lluny de la realitat de les polítiques que el Govern aplica a Espanya. Segons l'enquesta tradicional que realitza PwC entre CEO de tot el món, i que ha publicat aquests dies a Davos, els empresaris espanyols consideren la regulació governamental com el principal risc per a la rendibilitat.
