Hem tornat a veure 'Himmelweg' de Juan Mayorga, un dels nostres dramaturgs més grans, guardonat amb el Princesa d'Astúries de les Lletres. Hi havia una vegada, ens van portar de l'estrena de Barcelona a la Sala Atrium, el 'Camí del Cel' que l'autor madrileny ens convidava a transitar per la vista per portar a l'infern.
La recreació de la visita -que realment va tenir èxit- de membres de la Creu Roja al camp de Theresiendstadt, per tal de preparar-los una representació «amb rostre humà» d'una «nova política» del règim nazi amb els jueus, va portar una inèdita visió de l'holocaust.
Tot sembla quadrar amb el discurs del militar que dirigeix la pantomima. Dos nens que juguen amb una baldufa, el treballador del magatzem que discuteix amb la seva xicota… Però les situacions són massa harmòniques per ser reals. Cristina Plazas, del treball del qual vam gaudir fa poc a 'Paraíso perdido', va expressar la seva reticència sobre l'informe a la Creu Roja, excessivament complaent, sòbria la seva va visitar Theresiendstadt. La càmera d'Anna Roy enfoca el seu rostre afligit per la mala consciència.
L'oficial nazi -convincent Raimon Molins amb els seus tics dialèctics- presumeix d'una biblioteca amb volums de Shakespeare, Corneille i Calderón; però la impostada complicitat cultural acaba travessada pel fanatisme quan constrenya el representant dels jueus (Guillem Gefaell) perquè la interpretació sigui perfecta.
Actors, titelles i hologrames del camp de concentració componen la infernal partitura que dóna pas als trens al “camí del cel”. Les frases de la pantomima reiteren com en un malson. Roda la baldufa de la mentida que l'oficial alemany obliga a repetir homes i dones condemnats a ser actors. El representant de la Creu Roja i el nazi propi també les seves marionetes de la representació malèfica ordenada des de Berlín.
Escrit fa vint anys, 'Himmelweg' va mantenir la seva vigència per la mirada original sobre l'eufemisme que la burocràcia del crim va titllar de «solució final». Hi són, sense esmentar-los, Hitler, Rosenberg, Eichmann, Speer, Himmler, Goebbels… Mayorga va concentrar tota la perversitat totalitària en diàlegs, aparentment intranscendents, d'unes marionetes que parlen de baldufes, la balança del magatzem i una cançó “abans d'acabar” .
Una obra magistral (que vol dir pedagògica).
