“Com només una vegada al dia, plat únic, i camí set quilòmetres”

Comtat de GemaSEGUIR

Assolir els 90 anys no és una cosa que estranyi en aquests temps, però sí que se surt del comú fer-ho com Jaime Peñafiel: en plenitud de facultats físiques i mentals que li permeten seguir delectant els seus lectors amb la seva afilada ploma després de set dècades marcant el pas a la professió periodística. Fins i tot es permet el luxe de publicar un nou llibre, 'Alt i clar' (Penguin Random House), en què revela secrets -no tots els que li agradaria, ja que per respecte mai entraria a l'esfera íntima de ningú- que fins i tot ara havia guardat amb hide per il·luminar les ombres d?alguns dels personatges clau que ha tingut oportunitat d?entrevistar. No s'havia llançat fins ara explicar el que s'ha escrit a la feina, però, com diu en conversa amb ABC, “amb 90 anys, un se sent amb més llibertat”.

La recepta per continuar a la professió? Constància i optimisme. A dia d'avui segueix treballant vuit hores diàries i, per descomptat, li deu molt a la seva disciplina per seguir en forma: “Com un cop al dia, a les sis de la tarda, un plat únic i camí set quilòmetres després de dinar. Veure de Moncloa la Porta d'Alcalá”, explica alhora que recalca la importància de ser optimista: “Et manté viu; la tristesa és el que envelleix”. Per això encara aquesta nova dècada, que celebrarà amb un dinar amb amics, amb gran entusiasme i descartant completament jubilar-se: “Moriré treballant”.

Bona part d'aquesta vitalitat també la deu a la seva dona, Carmen Alonso, amb qui fa gairebé 40 anys que està casat. “Estic com estic gràcies a les cures i la joia que em dóna. Em fa la vida molt més agradable ia mi m?agrada la gent amb caràcter, com ella”, reconeix. Cada any, la seva dona es vesteix de núvia per demostrar que el segueix estimant i “això és un miracle”, diu.

entrevista anhelada

Encara que li costi presumir-ne, res no li queda per fer, i menys en la professió: “He entrevistat reis, famosos, pocavergonyes, tirans, sants… tot. Em queda continuar vivint, que no és poca cosa”. Es conclou que va arribar quan va estar “gairebé agonitzant” a l'hospital per culpa del Covid. Thought that moriria, així li van dir els metges a la seva dona, i li va donar temps a fer examine of consciència i arribar a la conclusió que al llarg de la seva vida no ha fet «malament a ningú» i que ha estat gall a si mateix, com li obliga el cognom, assegura.

Amb algun penediment que un altre, l'únic que anhela és fer-li una entrevista a Joan Carles per conèixer en detall la conversa que va mantenir amb el seu fill, el Rei Don Felip, després de tornar de Galícia després de marxar d'Espanya.