En lloc del bar no es va trobar cap sucursal del Banc Hispanoamericà. Sí que caminaven, molts anys després, els guàrdies municipals muntant guàrdia (sic) sobre els seus llocs -i sobre els que anuncia León de Aranoa per al seu documental- en un dia de rara pluja madrilenya. Però al cor dels seus llocs, dels punts cardinals d'aquesta ciutat que el va veure néixer a l'Art (Madrid), ja talludit i amb bombí, només hi havia, insisteixo, policies municipals, cartells d'Anís del Mono i similars. I bastides mal lligades, i una teoria de bars els soterranis dels quals custodiaven el més sagrat: una 'moguda aliena a La Movida', és a dir, La Mandrágora, avui el Lamiak a la Cava Baixa, al principi d'aquesta Cava segons es ve del mercat de La Llatina. I en aquesta catacumba, avui en obres, Sabina va donar els primers guitarrers. Potser perquè, ho explicarem més tard, hi havia una imparable vocació madrilenya. No hi ha Madrid sense Sabina. No hi ha Sabina sense Madrid. Si al principi bíblic va ser el Verb, al principi dels principis de Sabina va ser el seu pis del carrer Tabernillas. La Llatina i rodalies. I el sarró de l'exilede que abans se'n va anar a London sota el fals número de Mariano Zugasti (li deu la vida i ho reconeix) i que li va cantar alguna cosa a George Harrison al seu aniversari. D'allà se'n portaria un amor i una capa de militància esquerrana. Tot i que això va ser a l'inici de totes les històries de la història de Sabina a Madrid. D'històries com les que explica el fundador d'aquella altra llegenda madrilenya que va ser la susdita Mandrágora, bar d'efímera memòria on el seu faedor, Enrique Cavestany, va preparar “rics gaspatxos a l'estiu i llenties a l'hivern” que tenien seduïda la clientela. I així va alimentar Sabina. Avui donen torra de guacamole, les seves catacumbes on es va congregar l?artista estan en obres, però és que són altres temps. La Mandràgora amb prou feines va durar cinc anys, però hi ha quadres, i discoteques, i memòria que ja demanen una plaça en aquest Madrid de plaques. El Lamiak, al lloc de la Mandràgora José Ramón Ladra Cavestany recorda que molt poc temps després d'obrir La Mandrágora, la parella de llavors de l'ubetià, Lucía, els van aprofitar a aquest hospital de caritat de lletraferits i artistes per veure si aquesta calavera errant, andalusa i simpàtica la procuraven nutrició. I allà va ser Sabina, va recordar Cavestany, amb “un àlbum molt gros de fotocòpies” en què estava reflectida tota la vida: el ja esmentat exili a Londres, les seves llegendes més o menys explicades i barrejades. La Cava Baja com a testimoni Va arribar a La Mandrágora com Paco Umbral va arribar al Gijón, encara que Sabina ho va fer amb aquell llibret de la seva vida anterior, que era molta, i quan ja ell sabia que a La Mandrágora actuaven els mags, Juan Tamariz i així, i ell, per fer per procurar-se menjar calent, fins i tot cantava. Cavestany va dir que el “caràcter de la seva 'cova' era més aviat escàs” per prevenir glòries efímeres. I fins i tot, van acordar 1.500 pessetes per actuació per a Sabina, i la recaptació a mitges. Poc després apareixerien per la Cava Baixa 32 Javier Krahe , Alberto Pérez , i la Història (perdó per la majúscula) ja se sap. La història de la visita de García Tola i el que va després. Quedem-nos amb aquest primer Sabina, “disposat a plantar-li una fresca a la llum de l'alba, tan carnissec com flamenc”. Els cantautors Javier Krahe, Joaquín Sabina i Ricardo Solfa (Jaume Sisa), a la nit madrilenya dels vuitanta ABC Encara que en aquest text cal treure la pell del Madrid d'avui i posar-nos en aquell Madrid del qual Joaquín Martínez Sabina, sent bonaerense de excepció, 'gener de naixement' i Atlètic per solidaritat, va fer seva una base de donar-li una de freda i una de calenta, d'una de Dylan i una altra d'alegries de Cadis (ronques). Sabina, de fet, no s'ha mogut tant. Carrer de Tabernillas, amb el macuto de l'exili. Carrer de Relatores, que entre unes tavernes i un relator es pot tancar tota una vida. I a Sabina tot és autobiografia projectada en un carrer madrileny que també pot ser al DF. Cal retrotreure's a l'any 78, i veure l'ubetenc amb barbes natzarenes, de vegades vestit de tu. I veure'l al costat d'un músic anomenat Jean-Pierre que va col·laborar en el que creava cada nit. A la Mandràgora, que en menys de cinc anys, va parir tota una manera de veure el món. El Madrid Rock, abans que tanqués les portes Julián de Domingo La biografia de Joaquín Martínez Sabina, fill de policia, periodista a Mallorca i madrileny vocacional ja està escrita, falsejada a 'benefici d'inventari'. Per això León de Aranoa obre una altra veta, encara que el que ens interessa aquí és muntar i desmuntar el Madrid. Hi va haver llocs com l''Elig-me', a Sant Vicent Ferrer, 'L'Aurora', on la fama d'un Brassens amb nas semita omplia les nits i on la mateixa nit donava una guapura d'ídol futur. El carrer que t'embolcalla al seu tissú d'aranya, anomenaria Sabina Sant Vicent Ferrer i aquella Malasaña que no es va dir així, sinó el barri de Meravelles que va narrar Rosa Chacel. On es va poder trobar amb un Urquijo, amb un Flores, o amb un veure clarejar cap a Tabernillas seguint la gravetat. La gravetat de Madrid que fa estació de penitència nit refusa a La Latina abans d'estimbar-se pels guarnits i arribar a la terra de Ramoncín. En aquest lloc de Gran Via hi havia el Madrid Rock ABC Aquí és Sabina, césar visionari de la canalla, l'objecte i l'objectiu. Si l?antiga Mandràgora és ara un bar tan adaptat als temps com Joaquín, no passa el mateix amb el Madrid Rock (Gran Via, 25). Allà, una hamburgueseria anunciada en un cartelló una cosa que té molt de lema de rocker vell: “Zero franquícies i un milió de gràcies”. Això és la serendípia, el Sabina que es fica a l'hipotàlem de l'espanyol encara que no ho sap. En aquell lloc gastava en discoteques més del que guanyava. O això en vol creure un: del mateix Dylan a Labordeta, més el que estilava en la música anglosaxona. Resulta que hi ha més Madrid de Sabina. Despullejant la ciutat dels granits de Gallardón, i veient com un fantasma la Vila, hi ha aquell theatre/cinema Salamanca, on va gravar el seu segon disc en directe el seu any, el del 1986. 'Joaquín Sabina i Viceversa' es va cridar la criatura i van posar les seves veus Aute, Sisa, i Javier Krahe va tocar 'Cuervo Ingenu', la crítica més àcida al felipisme que ja, als seus inicis, deixava veure els seus vicis futurs. Avui, aquest bell edifici, quinta essència del racionalisme madrileny, també està en obres. I qui passa oblida que aquí, just aquí, ja Sabina anava llançada a la immortalitat. Local del carrer Conde Peñalver on hi havia el cinema Salamanca José Ramón Ladra Claro que hi ha un Madrid de Sabina en rutes, però falten, repeteixo, plaques municipals el seu cantor. El Madrid de Joaquín Sabina, traient la crosta de temps, no és tan diferent de l?actual. Van ser i vam ser molts els que vam viure el canvi de Madrid a través de les lletres. Ja no hi ha xeringes a la vista al darrere de la Gran Via, i les estrelles recorden sortir. I a raó del darrer estiu, allò que “el sol és una estufa de butà” és una metàfora desfasada. El Madrid de Sabina és ratllat al Madrid d'avui, només cal veure l'urbs amb la mirada de qui porta un bombí.
