Diuen que no hi ha viatge que no canviï alguna cosa a qui ho realitza i al bust d'Antonia la Menor que aquest dijous ha tornat a Bornos també li ha passat. És cert que els seus trets tallats en marbre blanc es conserven com quan aquesta bella escultura del segle I va ser trobada el 1960 al jaciment de l'antiga ciutat romana de Carissa Aurelia, a Cadis. Per sort, el robatori que va patir el novembre del 2010 i el seu periple posterior, que el va portar fins a Alemanya, no han alterat les seves àmplies faccions, però alguna cosa ha canviat des que una mà vil l'arrabassara als veïns de Bornos. Dotze anys després d'aquella lamentable pèrdua torna a casa amb nova identitat. A la seva cartel·la, sòbria la columna de marbre que va ocupar durant dècades a l'escala d'accés a la planta alta de l'Ajuntament de la localitat gaditana, ja no es llegirà el nom de Livia, amb què era conegut fins aleshores, sinó el d'Antonia la Menor, la filla menor de Marco Antonio, mare de l'emperador Claudi i àvia de Calígula. Aquesta nova identificació va ser precisament la clau que va poder recuperar per part de les autoritats espanyoles a Munic el 2020, després d'una investigació coordinada pel Grup de Patrimoni Històric de la Guàrdia Civil. José Beltrán Fortes, catedràtic d'Arqueologia de la Universitat de Sevilla, va elaborar el 2018 un estudi de les 'Romans escultures a la província de Cadis' i en examinar les fotografies del cap roman sostret a Bornos, amb el seu col·lega María Luisa Loza, es va adonar que la retratada no era Livia, com sostenia Antonio Blanco a la seva 'Historia de España', sinó Antonia la Menor. A la vista de qualsevol a Munic Beltrán Fortes va voler comparar la figura amb les escasses escultures que existeixen de la filla menor de Marco Antonio i Octavia i en buscar imatges a internet va topar amb unes reproduccions en 3D d'una peça exposada en aquests moments a la Gliptoteca de Munic, Alemanya. Per sorpresa seva, era el mateix bust robat a Bornos. L?investigador va informar amb tots els detalls la Guàrdia Civil, que tenia entès que, efectivament, l?escultura sostreta estava exposada als ulls de qualsevol en una sala del museu alemany d?antiguitats gregues i romanes. A particular l'havia deixat en dipòsit i la Gliptoteca l'havia col·locat al costat d'un mosaic italià d'Aion, el déu de l'eternitat, identificant-la, com havia fet Beltrán Fortes, com un retrat probable d'Antonia la Menor. No hi havia dubte que es tractés de la mateixa peça de Bornos. Beltrán Fortes va explicar llavors a aquest diari que coincidien “tots els trencaments i desperfectes”. Només s'havia tapat una mica una rascada de la galta esquerra. Notícia Relacionada estàndard Si la Guàrdia Civil recuperarà a Nova York llibres del segle XVII de Sor Juana Inés de la Cruz procedents d'un convent de Sevilla Mónica Arrizabalaga Els volums van sortir a la venda en una casa de subhastes nord-americana al costat d'una tercera obra de la poetessa novohispana per entre 80.000 i 120.000 dòlars En què la Gliptoteca de Munic va tenir coneixement de l'origen de la peça, la va tornar en particular, que pel que sembla l'havia adquirit com a procedent d'una col·lecció anglesa. Aquest, al seu torn, va demanar a l'antiquari alemany que li havia venut que li tornés els diners i quan per fi la peça va retornar a mans d'aquest últim, les forces policials van actuar. L'octubre del 2020, la Policia Criminal de Baviera feia entrada pel cap d'Antonia Minor a la Guàrdia Civil al Consolat espanyol a Munic. El bust del segle I tornava feliçment a Espanya. Tornada a casa Només faltava un pas: el seu retorn final a Bornos. Aquest dijous s'ha lliurat l'escultura a l'alcalde de la localitat, Hugo Palomares, en un acte que ha comptat amb la presència del director general de Patrimoni Cultural i Belles Arts, Isaac Sastre de Diego, l'expert José Beltrán Fortes i del tinent Cap de la Secció de Patrimoni Històric de la Guàrdia Civil, Juan José Águila. Acte de lliurament de l'escultura Ajuntament de Bornos Antonia la Menor tornarà a ser col·locada sobre la columna de marbre, a l'escalinata d'accés a la primera planta de l'Ajuntament, no al Palau dels Ribera, on va recalar un temps i d'on va anar robada. Acaba així amb final feliç el seu tortuós viatge, encara que alguns caporals segueixen solts.
