Això li va dir l'àrbitre Mateu, el dels genolls BLM, a Ancelotti, que al final del partit amb el Granada al Bernabéu volia saber perquè havia tallat una contra de Valverde, que va sortir vencedor d'un forcejament net i es va quedar sol davant ell ho farà servir.
Jo no volia, escolti, però nou futbol és nou futbol, i si ens manen a xiular, xiulem, volia dir Mateu, després elevat per Ancelotti a la categoria de millor àrbitre del món.
La de Valverde és la jugada que ens va venir al cap quan Sánchez Martínez (així va signar un gran fotògraf d'ABC, famós per la seva Leica camuflat a les barbes), el millor àrbitre de Múrcia,
va veure l'estúpid guant d'Albiol (exmadridista) a Vinicius… i va preferir fer-se el boig, com al vell futbol, amb els seus vells cronistes, els que tanta guerra van trobar fa un mes amb un penal (contacte? ¿ no contacte ?) d'Alaba a San Mamés.
–Home, vaja, doncs val, TV ja ha dit cop de colze, però TV ha de ser neutral, ¿oi? –parlotejava Roig Jr. davant les càmeres al descans.
Home, vaja, doncs val, el que ha de ser neutral no és la TV, que té els seus propietaris, sinó l'arbitratge, i en el ganxo d'Albiol a Vinicius davant les napies de l'àrbitre no ho va ser.
–Home, si no hi ha sang no hi ha res –va declarar Albiol, que ho ha après tot de Sarri… i de Sam Peckinpah.
Els futbolistes es van cosir de la jugada, i Parejo (exmadridista) va provar sort amb un altre cop a Vinicius que al nou futbol és expulsió, però al vell futbol és el que a l'àrbitre li va sortir del magín. Sánchez Martínez ho va veure, però com que s'havia fet el boig amb allò d'Albiol, es va agafar al 'sostenella i no esmendalla', i aquí ho va deixar, més la compensació de quedar-se quiet davant la planxa d'Asensio.
A la intersecció del vell futbol i el nou futbol nia l'arbitrarietat que manipula una competició, i els llocs entre l'espasa i la paret recorrerien a Doña Ciencia, representats a La Lliga per la Business Intelligence de La Lliga Tech, amb el científic de dades Ander Per tant, que seria el Bertrand Russell de Tebes, però sense la gràcia del geni anglès, encara que amb un Beyond Stats de la botiga de joguines del terratinent americà Bill Gates que, basant-se en estadístiques predictives, pot anticipar el que passarà en un partit, inclosos els guantazos d'Albiol i Parejo i la planxa d'Asensio, tot de gran ajuda per a cronistes obligats a escriure la crònica del partit en temps real, que això és simultaneisme, i no això d'Umbral.
Com justificar científicament l'omissió arbitral a les guantades a Vinicius d'Albiol i Parejo? El Doncel de Tebes podria podria com Russell i aclarir que, segons la llei d'Einstein a la mà, l'aparent senzillesa de la col·lisió de les botxes de billar és totalment il·lusòria:
–In realitat, les dues boles de billar no arriben mai a tocar-se del tot. On succeeix és inconcebiblement complicat, però és més semblant on suposadament se sent comú on succeeix quan un estel penetra al sistema solar i ho veu brut.
Recapitulem: el nou futbol de Mateu està basat en la vella llei de Newton, per a la qual la força entre dues boles de billar sembla intel·ligible perquè sabem el que és xocar amb una altra persona; però el vell futbol de Sánchez Martínez es va basar en la llei d'Einstein, de manera que tot bolazo és relatiu.
Quin arbitratge espera el Madrid dimarts a París, Newton o Einstein? El xeic és pro Ceferino, però Ceferino és anti Florentino, que ha comès l'error de reformar el Bernabéu en un sol envit, amb la ostentació que això suposa, quan a Espanya fins i tot els forners reformen el tahona a terminis anuals per no despertar la enveja que els deixaria sense clientela.
La Lliga, between els calendaris de Roures i els xiulets dels Sánchez, els Hernández, els González i els Martínez, li costarà força queixals, i no cal descartar el Barcelona de Xavi, que ve des del darrere amb tot el periodisme bufant de papa.
A la Champions queda l'esperança de Bale, el Pegàs a què Zidane va lligar a arada. El pintoresquisme d'Isco com a davanter centre va ser un homenatge d'Ancelotti a Miguel Muñoz i el seu “Balons alts a Eloy!” El dia de Bèlgica a Mèxic. Bale torna grandària a l'atac de Madrid, que en condicions normals passarà l'eliminatòria. Com? “El Madrid és un favorit cultural”, diu Valdano, “perquè el futbol és un element de tensió que genera coses”, fent seu el Más Madrid de Errejón, el seu mestre: “L'hegemonia mou en la tensió entre el nucli irradiador i el seducció dels sectors aliats laterals”.
