L'àloe vera és una planta extensament coneguda i utilitzada des de l'antiguitat. Li atribuïen tantes propietats i guaria tants dolors que el considerava 'gairebé màgica'. Fins i tot, se'n va parlar com la planta de la immortalitat. La farmacèutica i nutricionista Sylvia Castro va explicar que l'àloe pertany a la família botànica de les liliàcies, amb múltiples propietats i utilitzada des de fa segles a la medicina tradicional xinesa, a l'antic Egipte oa l'imperi Romà. Està plantada amb vitamines A, C, E, B1, B2 i multitud de minerals com calci, fòsfor, potassi, ferro, magnesi, manganès, coure, crom i zinc. Genoveva Lucena, farmacèutica especialitzada en dermofarmàcia, indica que és un extracte vegetal que es fa servir tòpicament per les seves propietats calmants, reparadores i hidratants. “La seva textura gelificada porta també una sensació de frescor a la pell, per la qual cosa resulta molt efectiu en piles irritades que demanen un producte calmant”. No obstant això, recorda que s'ha d'aplicar sobre la pell neta i seca per a la seva correcta absorció i fer massatges sense fregar. La doctora María José Maroto, especialista en Dermatologia Estètica Integrativa i membre de Top Doctors, va descobrir que hi ha 250 espècies d'àloe, però les que s'utilitzen en medicina i cosmètica són l''Aloe Barbadensis' i l''Aloe Arborescensis'. A més a més, compara les propietats d'aquesta planta. Propietats Antiinflamatòries Astringents Antibacteris Depuratius Laxants Antisèptics Analgèsics Antioxidants Hidratants Regeneratius Cicatritzants Es pot ingerir àloe vera? La nutricionista María del Mar Silva va constatar que l'EFSA (Autoritat Europea de Seguretat Alimentària) va indicar al 2013 que no hi ha evidència suficient per a l'ús d'àloe vera forma interna, begut o aportat en aliments, i que tingui algun efecte beneficiós. «L'àloe vera ha mostrat algun benefici en el tractament de psoriasi i granellades cutanis, però no per al tractament de problemes a la mucosa intestinal». Per la seva banda, Castro va opinar que beure àloe vera no és ni bo ni dolent, “tot depèn de la persona i com l'afecta”. No obstant això, cal diferenciar molt bé la part de la planta que consumirem per conèixer-ne les propietats i si és adequat prendre-la, “ja que depenent d'això sí que pot tenir contraindicacions”. Així, cal distingir entre l'àcibar i el gel. “L'àcibar és una beguda elaborada a partir del suc de fulla, ric en aloïna, un compost antracènic d'acció laxant amb un efecte que depèn de la dosi consumida. "La seva acció depèn d'un metabolisme que actua sobre les terminacions nervioses del còlon, estimulant la seva activitat peristàltica, cosa que provoca una acceleració en el trànsit intestinal", explica Castro. A més, inhibeix la reabsorció d'aigua i electròlits a l'intestí gruixut. «El gel o polpa (la part transparent de la fulla) conté mucílags, una substància amb acció cicatritzant, antiinflamatòria, immunomoduladora i antiviral, i acemà, que estimula les defenses cel·lulars i ajuda a equilibrar els nivells de glucosa, colesterol i àcid úric en sang”, assenyala Castro. Gràcies a aquestes propietats, el gel pot ajudar a reduir la inflamació en malalties inflamatòries intestinals. Quan està contraindicat beure àloe vera? Beure àloe –comparteix Castro– està contraindicat en cas d'al·lèrgia a les liliàcies. Així mateix, l'àber està contraindicat a l'embaràs i durant la lactància, pot provocar contraccions uterines, passar llet materna i provocar diarrea i còlics al nadó. Durant la menstruació pot causar hemorràgia. Castro insisteix que tampoc no s'ha d'ingerir en casos d'obstrucció intestinal, colitis ulcerosa o malaltia de Crohn, en casos de dolor abdominal d'origen desconegut i en persones amb deshidratació severa, ja que la pot empitjorar. L'ús de manera habitual en restrenyiment crònic pot provocar dependència intestinal. El gel o la polpa d'àloe –afegeix aquesta experta– no sol produir reaccions adverses, encara que es comença començar amb petites quantitats i anar incrementant-les de mica en mica per comprovar que la persona ho tolera bé. Per part seva, Silva va considerar que el seu ús no pot ser habitual: “Si pogués prendre algun suplement d'àloe vera haurem d'assegurar-nos que no conté aloïna. Segon, aquelles persones que estiguin prenent medicaments ho han d'evitar, ja que poden alterar l'acció del medicament”. En definitiva, és preferible consultar sempre un metge, nutricionista o farmacèutic si decideixes prendre un suplement per corregir algun problema de salut. En quins casos es recomana? Silva assenyala que l'àloe vera conté unes substàncies anomenades antraquinones que, en puntualitat, poden augmentar el trànsit intestinal, disminuint el restrenyiment. "No obstant, el consum habitual d'antraquinones s'ha relacionat amb un augment del càncer de còlon, per la qual cosa només se n'aconsella l'ús molt puntual". El gel, Castro, ho recomana en casos d'hipercolesterolèmia, hiperuricèmia, hiperglucèmia, en cures de desintoxicació i en processos inflamatoris crònics. De forma externa, Silva aconsella el seu ús en casos en què la pell no estigui trencada, com poden ser granellades i irritacions. "Fins i tot l'aplicació de les fulles en cas de cremada solar". I és que el seu contingut en vitamin A i C fa que la tija es pugui fer servir per reparar la pell: en acne, psoriasi, hematomes, scars i picades.
