SEGUIR
Luisa Carnés, «la narradora més important de la generació del 27», és una de les moltes sòbries cansades espanyoles que la guerra civil i l'exili van donar un desert d'oblit. Havia nascut a Madrid el 1905 i va ser militant del PCE i ferrea defensora del sufragi femení. Segons el seu propi testimoni, als onze anys ja va haver d'aprendre un ofici, i entre els treballs que va desenvolupar (on va destacar la seva tasca com a periodista) va passar un temps com a dependenta en una pastisseria i saló de te, Viena Capellanes, situada al carrer Arenal de Madrid, a tocar de la Plaça d'Isabel II. D'aquesta experiència va néixer 'Tea Rooms', novel·la publicada el 1934 i lloada per la crítica de l'època.
No obstant, no va tornar a veure la impremta fins fa uns anys: el text va arribar a mans de la dramaturga Laila Ripoll, que hi va veure una magnífica obra teatral.
El Teatre Fernán Gómez ha acollit 'Tea Rooms', amb la directora Laila Ripoll i un repartiment que formen Paula Iwasaki, Maria Álvarez, Elisabet Altube, Clara Cabrera, Sílvia de Pé i Carolina Rubio. “Tea rooms explica la història de diverses dones, emprades d'un distingit saló de te proper a la Porta del Sol –va explicar el director–. Són Antònia, la més veterana; Matilde, alter ego de l'autora; Marta, la més jove, a qui la misèria ha tornat valenta i decidida; Laurita, la protegida de l'amo, frivola i despreocupada; La Teresa, l'encarregada, el gos fidel, sempre defensant l'empresa... Són dones acostumades a obeir ia callar, acostumades a estirar un diary que no dóna ni per comprar un bitllet de tramvia. Les dones que pateixen, que somien, que lluiten, que estimen… I Madrid sempre de fons, un Madrid convuls i hostil, enorme i viu”.
Tot i que l'obra parla de dones dels anys trenta, Laila Ripoll diu que “en realitat és un retrat de dones de totes les èpoques; our hi podem reconèixer totes les dones d'avui”.