S'han representat per separat en nombroses ocasions, però no és tan habitual poder assistir, en tres dies, a les tres òperes que Mozart va compondre amb llibret de Lorenzo Da Ponte. 'Don Giovanni', 'Così fan tutte' i 'Le nozze di Figaro' es poden interpretar des d'avui al Gran Teatre del Liceu en un muntatge que és tot un repte per als seus creadors i també per al públic, que haurà de preparar per a una veritable marató mozartiana -o molt pitjor, triar quina de les òperes veu i quina no.
La idea va partir del director d?escena Ivan Alexandre, que proposa quatre tandes de representacions de les tres obres en dies consecutius. Així, avui s'ha programat 'Le nozze', demà divendres 'Don Giovanni', i dissabte 'Così fan tutte'.
Després, un dia de descans i torna a començar. Per al director musical, Mark Minkovski, “és un desafiament apprador i esgotador, però únic i màgic”.
Alexandre va explicar que tenia clar el projecte de concebre les tres òperes juntes, no una a una, “perquè hi ha llaços forts entre elles”. La idea és donar l'entramat de cites musicals i literàries que hi ha entre els tres títols: “Em vaig preguntar per què Mozart va citar 'Els casaments de Fígaro' a 'Don Giovanni' i 'Così fan tutte', cosa que deixa clar que hi ha una intenció de relacionar-les, encara que siguin tres òperes diferents que Mozart mai no va pensar com una trilogia”. Per això, es fa servir un mateix escenari per representar les tres, creant alhora una certa unitat i una personalitat pròpia per a cadascuna.
Per a Minkovski, aquestes tres “seu probablement les òperes més perfectes de la història”. Precisament, la coneguda com a 'Trilogia Da Ponte' va elevar el nivell de la música escènica que havia fet fins al seu temps. Estrenada entre 1786 i 1790, és una veritable proesa. Per a Da Ponte no n'hi havia prou amb fer un llibret que justifiqués les àries de lluïment dels solistes vocals -que també-, sinó que va voler aconseguir que la trama flueixi com en una obra de teatre. Mozart no només va capturar la idea, sinó que la va fer realitat amb una música que atrapa l'espectador, acompanya tot el moviment escènic i, arrissant el ris, retrata psicològicament els personatges amb una finor insuperable. “És un viatge al cervell i al cor humans”, assegura Minkovski, que afegeix: “Tot és tan creïble, tan natural, tan humà…”.
Vistes en conjunt, les obres formen un tríptic sobre els nostres comportaments vitals més bàsics que no han perdut vigència en aquests tres segles –al marge de no comentaris masclistes que avui estan més que caducats. Des del conqueridor Don Giovanni, que acaba cremant a l'infern, fins als jovials amorosos adolescents de 'Così fan tutte' i el tedi matrimonial que suporta la Contessa de 'Le nozze', passant per traïcions, enganys, gelosia, tot està contingut en aquestes obres mestres, que a més van pintant la fresca amb pinzellades d'humor i frescor mozartiana. Entre el repartiment que proposa el Liceu, escoltaràs les veus d'Angela Brower, Robert Gleadow, Lea Desandre, Alexandre Duhamel, Arianna Venditelli i Ana-Maria Labin.
Podria perquè les tres òperes de Mozart i Da Ponte en una sola temporada podrien ser necessàries per al públic de Barcelona, però el Liceu s'ha volgut assegurar de satisfer els més mozartians. Al juny, tenen una altra cita amb el salzburguès: 'La flauta màgica', amb direcció musical de Gustavo Dudamel i muntatge de David McVicar.
