SEGUIRSEGUIR
La mortalitat per coronavirus és d'uns 100.000 morts a Espanya registrats oficialment pel Ministeri de Sanitat. La sisena onada ha sumat fins ara onze mil morts més, amb un tràgic gener amb més de cinc mil morts en un mes, una xifra no vista des de la letal tercera onada a l'hivern de l'any passat. En tres mesos, però, hi ha hagut aquests més contagis que a tot el restaurant de la pandèmia. El virus ha colpejat més fort, però ha fet menys mal a una població majoritàriament vacunada.
El menor nombre de morts aquesta onada en comparació amb altres anteriors, malgrat la molt superior xifra de contagis, ha animat el Govern a anunciar la propera 'gripalització' del coronavirus; és a dir, la convivència amb el Covid-19 com un virus respiratori més.
La xifra de funcions a la sisena onada, però, encara està molt per sobre d'una queixa comuna. Els fins ara deu mil morts en menys de tres mesos superen els de les temporades de grip completes dels anys anteriors a la pandèmia. Durant el període 2019-2020, es van estimar 3900 morts atribuïbles a la grip; ia les 2018-2019, 6.300 morts, segons les estadístiques del Centre Nacional d'Epidemiologia (CNE) i l'Institut de Salut Carlos III (ISCIII).
La sisena onada de coronavirus ja ha sumat tantes funcions com la quarta i la cinquena juntes, a la primavera i l'estiu de l'any passat respectivament. En els tres últims mesos hi ha hagut tants morts com en els vuit mesos anteriors, entre l'abril i el novembre, segons les dades de l'ISCIII. L'onada actual encara no ha tancat el saldo, ja que les notificacions es registren amb reculada, especialment les dates recents, i hi ha jornades amb més de 200 decessos.
Weigh in to do, el nombre de morts per Covid a Espanya és molt més gran al que marquen les xifres oficials del ministeri. Segons la informació actualitzada de l'Institut Nacional d'Estadística (INE) sobre decessos, el 2020 i el 2021 l'excés de mortalitat a Espanya va superar les 122.000 morts davant de les 89.412 morts que va notificar Sanitat quan l'any.
If les dades de morts són ara més semblants a les reals que a les primeres onades del virus, el que ha deixat de ser-ho és el nombre de contagis. De fet, els experts van aconsellar de la manca de dades reals de contagis per prendre decisions correctes i avançar cap a l'anhelada 'gripalització'. Per això proposa actualitzar els estudis de seroprevalència abandonats per Sanitat després de la irrupció d'Òmicron.
«Fallen a la darrera fase»
“Durant les passades cinc onades el que ens ha fallat ha estat la darrera fase, només ens hem fixat a desescalar mesures: màscares, aforaments… No obstant, ara que tenim menys pressió sanitària, hauríem de pensar què fer en el futur”, va explicar el el doctor José Luis del Pozo, director del servei de Malalties Infeccioses i Microbiologia de la Clínica Universitat de Navarra, té aquest diari. Al seu parer, al final de la sisena onada “estem caient una altra vegada en el mateix error”, ja que amb Ómicron no hi ha informació “rigorosa” de qui ha passat el virus.
Aquesta situació és fruit de l'alt percentatge de persones que han contagiat els darrers mesos, s'han diagnosticat mitjançant un autotest d'urgències que no s'ha notificat a Sanitat o han cursat la infecció de manera asimptomàtica, segons expressa el microbiòleg de la mateixa clínica, Gabriel Reina. A més, recalca que el millor moment per fer aquest tipus d'estudis –com l'ENE-Covid impulsat per Sanitat– és ara, “una vegada superat el pic de contagis, perquè permet fer una foto menys canviant i més real de la pandèmia”.
Tot i l'alta mortalitat, però, en aquesta onada, amb la variant Òmicron, també s'han registrat a Espanya més de la meitat dels contagis des de l'entrada del virus. Dels 11 milions de casos detectats des del febrer del 2020, sis milions han donat positiu en els últims tres mesos, des del desembre de l'any passat, davant dels cinc milions de positius en els 22 mesos anteriors. És a dir, la sisena onada ha aportat sis de cada deu contagis, però només un de cada deu morts de la pandèmia.
Més contagis, menys morts
L'explosivitat dels contagis a la sisena onada ha assolit cotes no vistes fins ara, amb una incidència acumulada superior als 3.000 casos per cada cent mil habitants en els darrers 14 dies a principis de gener, sis vegades el límit considerat com a risc molt alt . Abans la incidència acumulada no havia superat la incidència del 900, el gener de l'any passat. Ara va continuar en descens, encara que encara per sobre de la cota de més perill.
La mortalitat fins a la sisena onada havia dibuixat corbes parelles en el nombre de casos, hospitalitzacions i defuncions. Així ha passat fins a l'arribada de la variant Òmicron aquest hivern, amb una explosió de contagis sense paragon a tota pandèmia, però desacoblada de la línia, molt inferior, d'ingressos i defuncions.
A la sisena onada no s'ha arribat a superar el nivell de risc alt en ocupació hospitalària, fixat en un 15% de llits amb malalts de coronavirus; ni en l'ocupació d'unitats de cures intensives (UCI), marcada al 25% amb pacients de Covid-19. Només s'havia evitat aquest nivell de saturació a la quarta i cinquena onada, més lleus; Mentre que a la tercera les UCI van arribar a fregar el 50% ocupats amb el virus pandèmic.
Defuncions per onades
L'estiu passat, la cinquena onada, anomenada 'ona joven', va afectar principalment la població encara sense vacunar, mentre que la població gran, amb més risc de complicacions derivades de la infecció, ja estava immunitzada. Tot i així va deixar més de sis mil morts al seu pas. La quarta onada, a la primavera, de menys intensitat, va segar la vida de 4.000 persones; moltes, però, recollides encara del cru hivern.
La comparació de la sisena onada amb l'hivern anterior, encara sense vacunes, és diferencial. Aquella tercera onada va deixar 30.000 morts, 25.000 entre desembre i febrer, davant dels 10.000 de la sisena aquells mesos, amb la gran població immunitzada i els més grans amb la tercera dosi. La primera onada, tallada abruptament pel confinament, ia 30.000 morts; mentre que la segona, l'estiu-tardor del 2020, en va sumar 20.000.
