Va començar Espanya el partit classificat. La valia l'empat. Amb els problemes d'efectivitat que va evidenciar davant Alemanya, en tenia prou amb conmaintainer la concentració i shielder la porteria de Sandra Paños. Però la selecció no sap jugar a empatar, ni guanyar sense patir. A més, com va assegurar Jorge Vilda, “si surts a empatar oa especular amb el resultat sortiria malament; aquest partit és una final que volem guanyar i és lúnic objectiu”. Va imperar l'estil, procurant reforçar la defensa als primers instants (Espanya va encaixar el primer gol davant Finlàndia i Alemanya abans dels tres minuts). Va superar les pors inicials el combinat nacional als deu minuts, quan va veure que podia dominar la pilota, atacar i mantenir la porteria a zero davant les actuals subcampiones d'Europa. El defecte remat d'Aitana (min. 7) va ser l'instant en què Espanya es va sacsejar tots els fantasmes i va creure que podia passar a quarts.
Va sorprendre el plantament de Dinamarca, molt defensiu tot i que necessitaven la victòria per superar la fase de grups i classificar-se per a la següent ronda. Els nòrdics van confiar en la qualitat de Pernille Harder, la seva golejadora, per decantar el partit. I al minut 13 es va demostrar el perquè. Va saber aprofitar una bona passada en profunditat per colar-se entre línies i encarar Paños. Sort que la portera, molt atenta, havia sortit a la cursa per arribar a la pilota al mateix temps que Harder, forçant la seva rematada alta. Primer ensurt, un avís en tota regla.
Dominava Espanya amb la pilota però patia excessiva sense. Cada vegada que la pilota li queia a Pernille Harder era com una visita al dentista. La davantera generava joc, la seva velocitat desmuntava la defensa espanyola i les seves assistències al punt de penal arrencaven l'ai de les gorges de l'afició vermella.
Athenea (min. 25), que es troba amb una pilota després d'un intent de capcineig a què no va arribar Lucía García; Mariona (min. 32), que va rematar sola des de dins de l'àrea a bona passada d'Aitana; i Athenea (min. 36), que no va poder aprofitar un error de Christensen, on se li va escapar la pilota de les mans, generant les millors ocasions per a Jorge Vilda a la primera part. Treia aigua Dinamarca però era terrible al contraatac.
Es va tancar la primera part amb una rematada de cap d'Irene Paredes després d'un córner que Sorensen va treure sota els pals. Respiraven els dos equips que se n'anaven a vestidors sabent que tot estava per fer. Espanya era a 45 minuts dels quarts de final, però Dinamarca només necessitava un gol per aconseguir el mateix objectiu. Havia arribat Espanya però sense encert, mentre que Dinamarca estava ben aposentada enrere i transmetia perill cada cop que passava del mig camp.
No va agradar a Jorge Vilda la primera part. Ho va fer amb els canvis. Tres de cop per agitar el partit i causi que Espanya sabés trobar aquesta clarividència de què patia. Això sí, el seleccionador va mantenir el seu plantament, conscient que si anotaven una mica, les Daneses podrien fer-ne dues. Va contemporitzar Dinamarca, que semblava no tenir pressa i signava arribar amb el marcador igualat als darrers 20 minuts.
Es va poder complicar la vida la selecció als set minuts de la represa. Olga Carmona va agafar Madsen quan la danesa se'n va sola cap a la porteria de Paños però la britànica Rebecca Welch no va veure res punible. Sort perquè podria haver mostrat la vermella a la jugadora del Reial Madrid. Seguia mantenint Espanya la possessió, però a mesura que anaven caient els minuts, tots eren conscients que qualsevol Encert o qualsevol error podia ser definitiu. Tot i això, la Roja va seguir buscant el gol, jugant en terreny danès.
Veient la dificultat per hivanar jugades amb què anotar, Olga Carmona va decidir xutar també des de lluny (min. 72), posant en dificultats Christensen, que modificar enviar a córner. Un més. Va ser el moment en què el seleccionador de Dinamarca va despertar de la seva letargia i va decidir posar més pólvora al seu equip. Amb vint minuts per davant van entrar Nadim i Larsen, dos futbolistes molt perillosos que van bé de cap. L'objectiu era clar: contraatacs i penjar pilotes a l'àrea.
Molt minut va necessitar Nadim per crear perill. Va aprofitar un error de control espanyol per robar una pilota i provar una vaselina des de molt lluny. La pilota va sortir molt desviada i ni tan sols va arribar a sortir fora. Però la següent va poder inaugurar el marcador, segur que Sandra Paños va guanyar una mà prodigiosa per aclarir l'ocasió més clara del partit. Patiment excessiu en els darrers minuts que Espanya que Cardona va dissipar amb un gol sobre la botzina. Segueix somiant la selecció de Vilda, sobreposant-se a totes les garrotades que li van caient. Anglaterra és la següent parada als talls finals.
