La pandèmia ha funcionat com un accelerador en molts aspectes de la realitat. Algunes qüestions que podrien haver trigat més temps a manifestar-se van acabar per precipitar aquest període d'excepció. El col·lapse de la nostra sanitat, especialment pel que fa a l'atenció primària, n'és un exemple. Durant dècades el sistema ha donat senyals de cansament i els observadors han advertit de manera més directa que un dels pilars de l'Estat de benestar començava a trobar-se en una situació crítica. En els anys en què ha hagut d'oferir una cobertura excepcionalment demandada per donar resposta al Covid-19, les esquerdes del sistema nacional de salut han passat s'ha convertit en un problema insalvable.
La reforma de la sanitat i la planificació correcta dels mitjans i els efectius existents s'ha de convertir en un objectiu prioritari per als qui tenen responsabilitats de govern. No hi ha dubte que un ús diligent dels fons públics requereix situar la cura de la salut dels ciutadans davant de moltes altres despeses. Per aquest motiu, entre les moltes reflexions possibles, ens hem de qüestionar si és essencial a llarg termini continuar derivant la inversió pública a multes que, de molt, semblen menys urgents i central que la cobertura sanitària. En aquest cas, xifrar aquesta qüestió únicament a la despesa seria simplificar una realitat complexa que admet altres matèries. No es tracta exclusivament d'invertir més, sinó d'invertir també de manera més racional, flexible i planificada. L'estructura de la demografia a Espanya demostra que l'assistència mèdica serà suficient en noves circumstàncies d'estrès, per la qual cosa, si no fem reformes de pes, aquesta crisi s'haurà d'agreujar. Dentre els molts problemes que avui té el nostre país, la sanitat i la necessitat de desenvolupar polítiques públiques executives i eficaces han passat a voler una urgència inèdita. La mobilització del personal sanitari i la preocupació creixent que observa la ciutadania és una crisi en què la situació s'emmarcarà immediatament.
La sanitat va ocupar un lloc fonamental dins del pacte social. A més, el manteniment d'una cobertura sanitària universal, gratuïta i de qualitat és un objectiu prou rellevant per no convertir la crisi sanitària en un element més d'enfrontament electoral. Un sistema de salut robust no és un bé optatiu ni un luxe prescindible: és la condició de possibilitat de moltes altres coses que la nostra dignifiquen com a societat. Malgrat el soroll de fons, i si atenem els indicadors disponibles, no hi ha dades ni evidències que estableixin que la sanitat se substantivament més gran als territoris governats per un partit polític o un altre. Tampoc no fa versemblant concedir que allà on ha canviat el color polític d'un govern s'han generat transformacions evidents. Seria un error reduir una crisi estructural i que afecta tot l'Estat a debats locals que repliquen un mer interès de part que es compadeix, molt poc, amb la gravetat i la importància de l'assumpte en qüestió. La gestió sanitària és un problema comú en tots els àmbits del territori i la casuística democràtica, territorial i assistencial exigeix complir una direcció centralitzada al Ministeri de Sanitat. To protect the salut dels qui viuen en un territori concret es fa impossible sense tenir cura, globalment, de l'assistència sanitària de tot el país. Aquesta és, també, una de les lliçons apreses durant la pandèmia.
Com tantes vegades, tendim a convertir els problemes de pes en objecte de la disputa partidista. És innocent que l?atenció pública i mediàtica s?hagi concentrat a Madrid, reduint un problema d?Estat a una causa autonòmica. Aquest fet no només és injust sinó que impedeix elaborar una anàlisi holístic que és la que correspondria en un desafiament que afecta tota Espanya. Tot i que això és cert, sembla clar que la presidenta de la Comunitat de Madrid s'equivoca si intita redueix la crisi sanitària a una reivindicació gremial o de condicions laborals. La defensa d'una sanitat pública, gratuïta i de qualitat és un dels consensos en què la societat espanyola es mira i es reconeix en conjunt. Procurar-nos una sanitat sostenible en el temps i coherent amb els valors que vertebren la nostra comunitat política és un propòsit prou important per requerir als nostres polítics la plusió de si mateixos. Abordar el tema de la salut de manera coordinada és més que una necessitat, és una oportunitat per deixar constància, com a país, que podem continuar fent coses plegats.
