SEGUIR
Dani apareix somrient, molt somrient, encara vestit amb la roba d'entrenament però ja amb xancletes, personalitzades amb el número 2 a la llengueta. Després d'una temporada 20-21 per oblidar, per culpa d'un carrusel de lesions interminables, per fi ha vist la llum aquest túnel fosc. Aquest curs ha anat de menys a més i acabarà la temporada a dalt de tot, a prop de la seva millor versió. I la seva millor versió és l'un dels grans drets laterals del món. Ofici que des de fa 17 mesos compagina amb el pare de Martín, el primer fill, encara que li hagi robat la majoria d'hores que abans gaudia amb els videojocs. Dissabte, a París, pot ser un dels nous jugadors de la planta actual que suma la cinquena Champions, una xifra impossible per al 99,9% dels futbolistes.
-Ha estat la Champions de les remuntades i la temporada de les remuntades de Carvajal. Estarà contenta.
—La temporada 20-21 va ser molt nefasta, tèrbola personalment. Després d'una lesió greu a l'octubre, les lesions musculars encadenades i la manca de brutícia d'aquesta sivella van ser molt frustrants. Aquesta temporada va començar molt bé. És veritat que vaig tenir un petit problema al soli, potser per l'adaptació a aquest nivell d'estrès de competició, i aquesta lesió la vaig encadenar el gener amb el covid. Però des del febrer fins aquí, amb continuïtat de minuts i feina, crec que per fi estic en un dels meus nivells més òptims.
—La nutricionista basca Itziar González ha estat clau per transformar-la. Què us ha aportat revolucionar la vostra alimentació?
-La nutrició que m'ha ajudat molt. Prendre aliments que no siguin inflamatoris, evitar el gluten, arrossos especials, suplements especials i preparar cada partit d'una manera especial. Ara fa tres setmanes que preparo la final amb una dieta especialitzada, però a banda de la nutrició, també hem corregit l'àmbit del descans, del tractament amb el fisio, la manera de treballar, d'ajustar càrrecs… He tancat totes les portes possibles perquè em trobi un gust i pugui donar un bon nivell.
“Em vaig fer analítiques i em vaig treure el gluten perquè pel meu cos era proinflamatori. Ara em sento més lleuger»
—Quina és la dieta especialitzada per a la final de la Champions?
—Prefereixo no donar gaires detalls. El que et puc dir és que aquestes tres darreres setmanes he omplert els dipòsits d'hidrats i he buscat suplements més especialitzats perquè el cos tingui reserves i forces de sobres per dissabte.
—Què té el gluten de dolent per al seu cos?
—A través d'una sèrie d'analítiques, els nostres vam adonar que no em vaig sentir bé, el gluten era molt proinflamatori per a mi. Ara em sento molt més lleuger. També la meva mentalitat ha canviat respecte alguns nutrients. Quan menjava hidrats tenia la idea que no els cremaria i que engreixaria, i és al reves. El metabolisme dʻun esportista dʻelit està demanant calories contínuament. Gràcies als hidrats tinc més reserves de glucogen, més múscul i menys greix. És beneficiós per poder entrenar fort i tenir els músculs preparats per competir cada tres dies.
—En algunes trobades hem vist fer servir un mesurador de glucosa. Per què cal saber el nivell de sucre en sang durant els partits?
—Per ajustar una mica les dietes. Per exemple, amb vista a l'esmorzar veure el bec que podia sotmetre's, el bec que em baixava després d'un entrenament intens, després d'un partit… diet.
—A banda de la nutrició, ¿també ha buscat ajuda pel cap?
“L?ajuda d?un entrenador m?ha servit molt. Em fa veure un altre punt de vista sobre les meves preocupacions”
-Sí. Mentalment per a una etapa frustrant i calia trobar aquest equilibri. Per escoltar que quan tu fas tot el que està a la mà, t'has d'alliberar, estar tranquil i saber que de vegades pots tenir lesions perquè és part de l'esport. Fer tot el possible per estar bé m'ha de deixar tranquil mentalment. He demanat ajuda a un entrenador i m'ha servit força. Et fan veure altres punts de vista de les preocupacions.
—Martin té gairebé un any i mig. És més difícil ser pare o guanyar cinc Champions al Madrid?
—(Rialles) És aquí, aquí. Al paràgraf. Per ser un bon pare t'has d'esforçar força, però ho fas amb gust. Un somriure del meu fill quan el veig ja m'alegra el dia.
—Anem a la final. A què es deuen certes declaracions, com les de Salah, amb aquest to despechado i revengista pel que va passar en kyiv el 2018?
—Desconec si Salah o el Liverpool tenen ànim de revenja. És veritat que quan perds una final de Champions sempre vols tenir una segona oportunitat contra aquest mateix equip per poder vèncer-lo. Tant de bo que no perdi la mar una pèrdua important perquè Salah perdi una segona final de Champions contra el Reial Madrid.
—PSG, Chelsea, City i Liverpool a la final. Si guanyen aquesta Champions, seria la més completa de totes per l'enjundia dels rivals?
“Central davant el Chelsea a la pròrroga? Em vaig sorprendre a mi mateix. Crec que em vaig fer força”
—Potser sí. Aquesta és la Tretzena, que PSG, Juventus, Bayern i Liverpool són a la final. Però avui dia, com aquesta el futbol, que no és un 'pay to win' però gairebé, potser és més aquesta. Altres lligues tenen una injecció econòmica important, i vols que no molts dels grans jugadors jugaran a aquestes lligues. Així que vèncer els dos finalistes de l'any passat, el PSG de Mbappé, Messi, Neymar i Ramos ens fa créixer i mostrar al món què és el Madrid i què significa aquest club.
—Lliga, Supercopa i, potser, la Champions número 14.
—És cert que era una temporada de transició. Vegeu els nostres jugadors importants van ser. Només fitxem a Alaba, gratis, allà Camavinga. Nou entrenador. Gent jove, molt bona, però amb manca d'experiència. I fixa't com ha sortit. No es pot demanar res més. Bé sí, guanyar la Champions.
—I amb vostè fins al minut 90, o el 120… Segur que aquesta espina d'acabar lesionat les finals del 2016 i el 2018 té ganes de treure-la-hi.
—Doncs sí. És clar que tinc aquesta espina. Aquí la feina de l'entrenador és on, per exemple, hi ajuda molt. Treure'm pes en aquests partits de tanta tensió i emocions, on els músculs es tiben. És un compte pendent que tinc amb mi mateix.
—Pot acabar-la fins i tot de central, si així ho demana Ancelotti, com davant del Chelsea. Quin recital a la pròrroga.
“Solc ser una persona molt tranquil·la, però en els quatre finals anteriors em costa fer la migdiada”
—El Nacho tenia rampes i el tècnic va confiar en mi. Em vaig sorprendre a mi mateix. Crec que em vaig fer força gran. Almenys vaig tenir aquesta sensació. Guanyava duels aeris, arribava a cobertures… Va ser inesperat. Va ajudar el voler donar el millor, fer equip i lexperiència. Hi ha tants anys de conceptes defensius que aquest aspecte ho tens clar.
—Va dir Ancelotti a la roda de premsa de dimarts que en el futur, de l'actual plantilla del Madrid, només veu com a possibles entrenadors Kroos, Casemiro, Nacho i, potser, Modric. Us heu equivocat amb vostè?
-S'ha equivocat amb mi, segur. Quan el vegi el tret de les orelles (riu). Sí que m?agradaria ser entrenador. Òbviament sóc jove, però la meva predisposició sí que és la de ser entrenador quan ja no sigui jugador. No sé si d'elit o de primers equips. Potser em consolaria més amb nens, per a formació, per evitar l'assumpte de viatges, l'estrès, la presa de decisions… Però ja ho veurem, encara queda molt.
—Vostè, com Ancelotti, també té pensaments negatius i se li celera el pols i la sudoració en les hores prèvies a un gran partit com és una final de Champions?
—A mi el que em passa en els dies de finals de Champions és que la migdiada no aconsegueixo sleep, però acostumo a estar tranquil, com sóc normalment el dia a dia. Després al vestidor sóc bastant enèrgic i un jugador emocionalment intens per al grup, però en la meva vida acostumo a ser tranquil.
—El que no els ha deixat tranquils, almenys mediàticament, és el no de Mbappé
“És complicat analitzar el tema dels clubs-estat. Mira el Barcelona, que ha fet un saldo negatiu i també continua fitxant»
—El noi ha estat sotmès a pressions força fortes des de París, els xeics, el mateix PSG i l'afició el vol molt. Ara bé, si li sóc sincer, quan el Reial Madrid vol t'és molt difícil dir-li que no hi ha trens que només passen una vegada.
—A vostè l'ha sorprès?
—S'ha d'estar al cap. És francès i de París. Està jugant al PSG, és el millor jugador per al seu país i ha de ser molt difícil sortir d'aquesta zona de confort. Però hi insisteixo, hi ha trens que només passen una vegada i el Madrid està per sobre de qualsevol jugador.
—Clubs com el PSG, o el City, jugant estan amb regles de joc diferents dels altres?
—Doncs no què dir-te. Mira el Barcelona, que ha fet un saldo negatiu i també continua fitxant. Per tant, és complicat fer una anàlisi de en quin punt estem amb clubs com el PSG, el City o el mateix Barcelona
“Mbappé? Quan el Reial Madrid vol és molt difícil dir que no. Hi ha trens que només passen una vegada a la vida”
—Acabo. Una altra trucada de Luis Enrique i el Mundial a la cantonada…
—Queden sis partits abans del Mundial, quatre ara al juny. És clar que estic molt feliç de tornar-me a veure a la llista. Agraeixo la confiança al tècnic. Espero tornar-la amb bones actuacions, ajudar l'equip i classificar-nos per a la final four de la Lliga de les Nacions.
—Content també per Asensio?
– Molt. Ell està molt feliç de tornar i confiar que serà un jugador important per a Espanya.
