L'augment del consumisme a la societat, unit a la manca d'informació de productes acabats financers per part de les entitats bancàries que els sorgeixen o pràcticament forcen a voler, com les targetes de crèdit deferred, està provocant que moltes famílies puguin caure en un sobreendeutament necessari.
Sobre això, ASUFIN, l'Associació d'Usuaris Financers, denuncia aquest divendres que entitats com CaixaBank estan prioritzant les targetes de déferid com a alternativa nativa a les dèbits convencionals, cosa que facilita que els usuaris incórreguen en crèdit útil i costós, amb TAE que arribin xifres properes al 20%.
Aquesta és una entitat bancària, informa l'associació, és un substitut de les targetes de dèbit sense comissions, de la disponibilitat dels clients vinculats, de la MyCard, de la modalitat “diferida”. Un tipus de targeta que està a radar de la futura Directiva de Crèdit al Consum per imitar el sistema 'compra ara, paga després' – BNPL per les sigles en anglès – que convida al sobreendeutament del consumidor.
La targeta de flux, com un instrument de control de la despesa, és una mesura per evitar el sobreendeutament a càrrec de les compres sobre saldos. Mentre les targetes de dèbit diferit permeten comprar per sobre del saldo, per la possibilitat de fraccionament de les operacions en el moment de la compra i després.
Interessat plantejat
ASUFIN ha detectat al mercat diverses targetes, amb tipus d'interès elevats i propers als del credito revolving, que no s'enquadren a la categoria dèbit (la despesa incorreguda es carrega automàticament al compte de l'usuari) ni a la de credito convencional ( la despesa incorreguda liquida a final de mes). La taxa de crèdit diferit Mycard, de CaixaBank, té una TAE real del 19,26%; entre els híbrids, hi ha el Visa Dual, de KutxaBank, amb TAE del 21,31%, i l'All in One, del Banco Santander, amb TAE del 19,56%. Ibercaja en comercialitza una de crèdit que permet la liquidació en terminis curts, d'una setmana, a l'11,41% TAE.
Regulació
ASUFIN ha fet arribar al BEUC (l'organització de consumidors europea) ia Finance Watch un document amb propostes adreçades a la Comissió Europea per regular aquestes targetes a la futura Directiva de Crèdit al Consum.
L'associació informa que l'auge d'aquests nous productes és que els bancs no guanyen amb la gestió de cobraments i pagaments, sinó amb el decalatge del pagament, ja que al venedor sí que paguen immediatament mentre que a l'usuari li carreguen l'import de la compra al seu compte passades 48 hores, cosa que no deixa de ser un finançament al venedor.
A més, en cas de la targeta Mycard radica que i és la substituta del dèbit convencional, atès que aquesta ha passat a tenir cost mentre que el dèbit diferit és gratuït. En concret, el cost d‟una taxa de dèbit a CaixaBank és de 36 euros anuals i la taxa de dèbit de 48 euros anuals.
Amb això s'incompleix que la targeta de dèbit ha de ser un dret: cap banc no es pot negar a oferir una targeta de dèbit. Per això, l'associació demana que la nova Directiva europea de Crèdit al Consum obligui expressament a oferir una targeta de dèbit convencional, que competeixi en igualtat de condicions amb aquest tipus de targetes i que el cost de manteniment no representi un factor dissuasori.
pèrdua d'informació
ASUFIN també proposa a la UE que informi de manera adequada el consumidor del risc que contrau en disposar d'una targeta amb múltiples possibilitats per activar formes de crèdit oneroses.
